Paraules de bisbes

La lectura d’algunes manifestacions fetes per bisbes catòlics espanyols m’ha produït certa admiració.

Un qualifica de “paletos” els que s’han atrevit a criticar l’organització de la visita papal a Madrid. Aquest em fa recordar a Jesucrist quan deia: “Benaurats els mansos i humils de cor...”. Haurà canviat, em pregunte, la doctrina de l’Església? Hauran decidit que ara l’orgull i la vanitat, el menyspreu i l’insult, siga la característica definitòria del cristià?

L’altre sentencia que la joventut espanyola es troba “amb la moral i ètica sota mínims”. Tota la joventut? Una part d’ella? Quina? La cristiana? La cristiana practicant? La no practicant? La joventut atea? No serà la joventut indignada del 15-M que reclama ètica en els polítics, en els empresaris, en els mitjans de comunicació… veritat?

Uns altres diuen, aproximadament, que, essent déu l’únic propietari de la vida humana, ningú té dret a interrompre-la, encara que només siga la seua pròpia per a evitar sofriments i danys majors. Ja que la vida pròpia d’una persona no és exclusivament d’ella, sinó de déu, que n’és el propietari. Així que la vida pròpia d’una persona és pròpia d’ella i no ho és. És una cosa pareguda, per a entendre-ho millor, a la vida d’un esclau, la qual és pròpia d’ell, però no ho és, perquè pertany a l’amo. Això és: la vida pròpia d’un pertany a déu. Conclusió: déu pot matar, però l’ésser humà, no. Allò que no acabe d’entendre del tot són les fogueres inquisitorials amb les tortures prèvies, les creuades, les altres guerres, no dirigides per l'Església, però en les quals participaven els bisbes i el poble cristià... Fa 75 anys la insurrecció militar contra l’estat de dret, també coneguda com guerra civil espanyola, va ser convertida en creuada pels bisbes catòlics. I no fa gaire, es va declarar una guerra contra Irak en la qual anava a participar Espanya dirigida pel PP d’Ansar, partit al qual solen votar els catòlics, per suggeriments eclesiàstics indirectes. No aplegue a comprendre com la vida d’una persona està en mans de déu si es tracta d’una malaltia dolorosa i no ho està, si es tracta de persones innocents que, sense tenir-hi art ni part, es troben dins d’una guerra autoritzada, tolerada o no condemnada rotundament per l’Església. Espere que algun dia la il·luminació de l'Esperit Sant descendirà sobre el meu cap i em farà comprendre. O, potser, el parer d’aquest esperit es modificarà una mica, per imperatius de coherència.

 Encara un més: el cardenal Cañizares ha assegurat que “el problema principal de Europa no es el económico, (…) sino el olvido de dios, que lleva  a la autodestrucción”. I proposa resoldre’l amb “una nueva evangelización”. Desprès de casi 2.000 anys d’evangelització i 40 de nacional catolicismo? Huuummm!

A continuació ha descrit la situació com “una crisis del hombre, (…), el gastar por encima de nuestras posibilidades y buscar únicamente el disfrute a toda costa, el goce para mí mismo, aunque tenga que machacar al otro, una situación que és necesario superar”. Açò sí que és una gran veritat, senyor Cañizares, hem de condemnar a tots els que no solament gasten sinó també indueixen a gastar: els especuladors, els constructors d’immobles en terrenys d’interès ecològic, els bancs que ofereixen préstecs fàcils i desprès es queden amb l’immoble sense liquidar el deute dels pobres incautes, el neoliberalisme i els partits neoliberals.

Allò que alguns esperen de la visita papal

Per fi voré fet real un somni acaronat força temps: l’Església condemnant i excomunicant les teories neoliberals, els grups econòmics que les practiquen i els partits que les han adoptat. Per fi! Ja n’era l’hora! M’imagine aquell Jesucrist, que amb una tralla va expulsar els mercaders del temple, amb quanta alegria vorà la conversió de l’Església. Estic veient la cara que posaran els directius de Telefònica, el Banco de Santander i el Corte Inglés quan s’assabenten que el Papa no vol els diners que han invertit en la seua visita a la capital. Els d’aquestes empreses i els de totes aquelles que especulen amb la imatge publicitària de la ciutat arreu del món.

El mateix papa agarrarà la tralla i les fuetejarà, a elles i a tots els mercaders ajocats a l’ombra cristiana.

?

Ja estic veient tots els joves de la Jornada Mundial de la Juventud reunits al campament de Sol demanant democràcia real ja!, afirmant que no són titelles de polítics i banquers, cridant que no hi ha prou pa per a tants xoriços i remugant en assemblea algunes coses més…