Sobre bisbes, Hitler i el PP

El vent s'emporta les promeses electorals

L’arquebisbe de Canterbury

En un article, Vicenç Navarro, contrasta la protesta de la màxima autoritat eclesiàstica de Gran Bretanya (l'arquebisbe de Canterbury, cap de l'Església Anglicana) davant les retallades de despesa pública social dutes a terme per la coalició conservadora-liberal dirigida per David Cameron, tot i les seves promeses fetes durant la campanya electoral, contrasta, dic, les protestes d'aquest senyor amb el silenci de la Conferència episcopal espanyola front a retalls pareguts de la península. Així doncs, diu que l'arquebisbe fa una distinció entre la legalitat i la legitimitat d'aquests comportaments, distinció que pot aplicar-se també al govern d'Artur Mas (i al govern Zapatero). Diu que estan deslegitimant el procés democràtic amb els seus retalls, que amplien la bretxa entre els governants i els governats. L'arquebisbe de Canterbury assenyala l'obligació democràtica i moral que tenen els governants de dur a terme les promeses escrites en els seus programes electorals. L’article contrasta l’autoritat moral i consciència democràtica de tal figura eclesiàstica britànica amb l’existent a les autoritats eclesiàstiques espanyoles, el silenci ensordidor de les quals sobre el trencament de les promeses electorals és aclaparador. Podeu llegir l'article clicant ací.

    

       Hitler

      Casualment vaig tindre ocasió de llegir uns discursos de Hitler pronunciats l'any 38 del segle passat, titulats: "Cap a la consolidació d'Europa". Els paràgrafs que cite tot seguit em varen colpir sobremanera, perquè vaig creure descobrir-hi trets semblants entre allò que solen dir els del PP a propòsit de l’actuació del govern socialista envers la crisi i allò que hi diu Hitler: 

"El poble no tenia una idea clara del camí a seguir per a salvar-se [de la crisi], sinó la maldestra sensació d’ un empobriment progressiu, més o menys fatal. I mentrestant, el temps ens apressava, a mesura que el desordre no solament afectava els ingressos dels particulars, sinó, sobretot, perquè també l’economia de les corporacions, públiques i privades, es trobaven a punt de fer fallida. És en aquest moment quan em vaig fer càrrec com Canceller de la governació del Reich i, amb ella, de la seua responsabilitat".

"Davant d’una situació tan catastròfica, era necessari (…) actuar immediatament".

"No hom podia perdre el temps, ni esperar que cap d’aquelles actuacions a mitges poguera assolir resultats distints dels aconseguits fins ara. El que devia esperar la nació en aquesta hora, si es que de veritat volia ésser salvada, era el valor de l’acció i no el valor de la paraula o de la crítica". 

Els portaveus del PP repeteixen, com si seguiren les indicacions de Hitler:


      a) La urgència d’actuar immediatament per tal de resoldre la crisi (com Hitler). Segons ells l’acció deu començar anticipant les eleccions.


     b) El menyspreu de la paraula: no dialoguen i no ens aclareixen què faran quan governen. Quan puguen, actuaran de seguida, com Hitler, sense parlar. Actuaran sense demanar consell, sense dialogar, arrossegats per la seua autoritat de guies inspirats (Führer). Critiquen, és veritat, el Gobierno, però


      c) No admeten crítiques a sí mateixos en la premsa i en les televisions pròpies i afins, igual que Hitler (aquest les va prohibir. Vorem què fa el PP). El PP (possiblement) guanyarà les eleccions y de seguida actuarà (com va fer Hitler). Tan de bo que no faça el que aquest va fer i que no ens porte, com ell, a una catàstrofe infinitament superior a la crisi que va voler resoldre (holocaust i guerra mundial)! Déu ens guard!

 Hi ha, però, una diferència: Hitler imposà la dictadura quan aplegà al poder. Nosaltres, però, ja en tenim una: la dictadura dels mercats (Banca, institucions financeres, etc.), que obliguen els governs a fer els plans d’ajust, els programes d’austeritat, els retalls en despeses públiques i en drets dels treballadors (augment, per tant, de drets i llibertats d’empreses, bancs, entitats financeres, rics, et.). Vorem quina altra dictadura imposa el PP.