Modulacions sobre el progrés

E. Arroyo

L’escala del progrés

        Voleu progrés? Aquí el teniu: si voleu sortir de la crisi econòmica que ens envaeix, voteu als mateixos que l’han causada.

E. Arroyo

Al final s’hi aplega!

        Voleu progrés? Aquí el teniu: dedicar temps i diners a inventar noves armes és progressar per a l’economia neoliberal. Així, s’ha aplegat a un armament cada dia més sofisticat (avui es pot fer la guerra des de casa). Ara bé, per a que les armes produïsquen diners es necessiten guerres, conflictes o por. Mai s’ha matat tants éssers humans, tan ràpidament ni tan fàcilment. Ni s’ha generat tanta misèria. Tampoc les empreses concernides han obtingut mai tan bons resultats econòmics.

        Voleu progrés? Aquí el teniu: el neoliberalisme capitalista ha aconseguit, per fi, posar en pràctica arreu del món la llei de déu descoberta per Darwin: la lluita per la supervivència en la qual triomfa el més fort. Els més forts són els rics, els quals s’han fet riquíssims amb una riquesa no mai imaginada en el passat, de manera que van a dominar el món i posar-lo al seu servei, si les coses no canvien. I el dominaran d’una manera també mai imaginada (o sí): amb el beneplàcit dels serfs. Ja dominen els governs, que els obeeixen submisament.

  

        Voleu progrés? Aquí el teniu: La destrucció causada pel tsunami japonès, obra de déu o de la natura, vaja vosté a saber, ha estat completada i perfeccionada pel progrés humà: les centrals nuclears. Sense aquestes, la catàstrofe haguera sigut una altra cosa, terrible, és clar, però no tant.

        Voleu progrés? Aquí el teniu: Al desastre natural del tsunami, juntament amb el desastre artificial de les centrals, s’ha unit el desastre neoliberal  capitalista de llur gestió privada: la pressió estructural de l’empresa privada per incrementar els beneficis el que ha incrementat són les víctimes (120.000 evacuats). Buscant el progrés s’han topat amb el regrés.

  

        Voleu progrés? Aquí el teniu: mateu quantes persones siguen necessàries per obtenir petroli, bé vosaltres directament o bé els dictadors amics. A vegades és oportú ajudar els revoltats, per mantenir-los dins del marc neoliberal i controlar el seu petroli. El que importa és el petroli, no les persones o la democràcia. En fi, al progrés, com a Roma, s’aplega per molts camins.

        Voleu progrés? Aquí el teniu: s’ha inaugurat un hospital, no un edifici de ciment i totxos, sinó la seua maqueta, la maqueta d’un hospital a la Vall d’Uixó. D’ara endavant, gràcies al progrés, els malalts s’hi curaran també en maqueta i s’estalviaran la molèstia de sortir de casa en persona. El que no se sap és on han anat a parar els diners dels totxos i del ciment.

        Voleu progrés? Aquí el teniu: també s’ha inaugurat a Castelló un aeroport que no disposa del permís reglamentari del ministeri de Foment i li manquen els contractes amb companyies operadores de vol. On està, doncs, el progrés? En els 151 milions d’euros que s’embutxaquen els constructors i els polítics contractants, milions que s’han de restar a la sanitat i a l’educació valencianes?

        Voleu progrés? Aquí el teniu: la crisi econòmica que estem paladejant, producte màxim del progrés del sistema neoliberal, dels seus experts i dels seus polítics. Recordem: Wall Street, Lehman Brothers, hipoteques subprime, economistes, banquers, polítics neoliberals, llibertat descontrolada dels mercats (plens de sabiduria connatural, ells s’autoregulen sols, esclar). Aquesta crisi ha aconseguit que ningun govern ni cap judicatura haja castigat ningú dels responsables, excepte en Islandia.

        Voleu progrés? Aquí el teniu: privatitzeu tot el que pugueu. A la majoria cal donar-los caritat, és a dir, almoina o, en tot cas, propietat aparent. Però als rics i poderosos, propietat ferma.

        Voleu progrés? ...

        Voleu progrés? ...

        El progrés no té fi, és indefinit o, si us complau, infinit com déu. Perquè els que parlen d’aquest déu, tan estricte i intolerant en allò que beneficia a tots i tan liberal amb allò que només beneficia a uns quants, i els que volen el progrés que acabem d’exposar amb diferents modulacions, tots, uns i altres, voten als mateixos neoliberals que provocaren la crisi.