Un dia va i em diu el Professor Franz: - M’estranya allò que acabe de llegir a la premsa: el filòsof Savater declara que la Santa Inquisició torna. I torna, diu, perquè a Catalunya s’han prohibit, a l'estil de la Inquisició, els espectacles taurins, en els quals la gent es diverteix torturant bous. Segons ell, doncs, la Inquisició prohibiria la diversió bassada en la tortura. Jo, danès de naixement, no sé massa de la Inquisició, però creia que aquesta organitzava espectacles a les places públiques per a que el poble es divertira amb la tortura i la crema dels heretges. Tot el contrari del que faria, si tornara, segons diu Savater. Ara bé, com aquest és un intel·lectual famós, seguit per bona cosa de persones cultes, i filòsof competent, amb diversos llibres a l’espatlla, he de pensar, d’acord amb les seues recents declaracions, que la Inquisició era una institució collonuda que prohibia les tortures i les cremacions d’heretges. I més encara, a la plaça pública. Com podia promoure la tortura de persones, si ara prohibeix la tortura d’animals?
- Un moment, Professor. Pensem una mica. Sembla que per a Savater la Inquisició torna, perquè torna una prohibició específica: La prohibició d’una determinada pràctica de la llibertat. A uns els importa més la diversió basada en l’art de Cúchares que el sofriment dels bous. Els bous no són persones. Manquen, per tant, de drets. Ser sensible al sofriment dels animals i creure que aquests tenen drets són qüestions privades. Entren, doncs, dins de l’àmbit de la lliure elecció. Si hom prohibeix les corregudes, hom imposa les creences privades d’uns als altres. És el que feia la Inquisició: prohibir a tots allò que és assumpte de creences particulars d’uns quants (que a l’època eren molts). La prohibició de les corregudes és un atemptat contra la llibertat. A qui li moleste la tortura animal que no vaja als bous. I el que vulga, que vaja. Eixa és la llibertat, que és, sí, un dret, un dret humà. Qüestió, per tant, de moral privada.
- Perdona, Rais, perdona que discrepe, ja que t’has deixat alguns aspectes del problema sense tocar. Com a mínim en citaré dos, als quals Savater al·ludeix com a prohibicions inquisitorials: fumar en bars, restaurants i altres locals tancats (però no a ple aire), per una banda, i la publicitat de la prostitució (prohibició de què hom parla, però que encara no s’ha convertit en llei). Deixaré per a una altra ocasió, el debat sobre el sofriment en animals dotats d’un sistema nerviós com l’humà (tenen dret a no sofrir inútilment per diversió dels humans?), així com les repercussions sobre els drets humans de costums que fomenten la crueltat (és un dret humà fomentar la crueltat?).
La prohibició de fumar en les condicions suara dites atempta contra la llibertat del fumador, però defensa la llibertat del no fumador (el dret i la llibertat de no caure malalt per l’aspiració de fums cancerígens). Es prohibeix una llibertat per a garantir-ne una altra més important en l’escala de valors. Qui obliga a altres a respirar el fum dels seus cigars o dels seus cigarrets actua com a repressor. Aquesta prohibició, per tant, prohibeix una forma de reprimir. No imposa una moral privada, sinó que defensa un dret humà i fa possible el seu exercici.
Una cosa pareguda es podria dir de la possible prohibició futura de la publicitat de la prostitució si es fa de la manera correcta, és a dir, si només es prohibeixen accions contra els drets humans, si només es prohibeixen llibertats que n’eliminen altres més fonamentals. Tots sabem que l’exercici de la prostitució està relacionat, encara que no sempre, amb l’esclavitud d’éssers més febles, siguen dones o hòmens. Hi ha hòmens i dones que exerceixen la prostitució lliurement i se’n fan publicitat. Aquests anuncis no s’haurien de prohibir. Aquells, però, d’organitzacions mafioses que esclavitzen noies i nois, amb freqüència immigrants, aquells, el sentit de la justícia obligaria a prohibir-los. El problema serà com prohibir-ne uns sense impedir l’exercici dels altres. Ja es veurà.
Si, doncs, Savater posa en el mateix paquet la prohibició de la tortura als bous i la prohibició de reprimir amb fum cancerigen (torturador al cap i a la fi), i amb esclavitud sexual torturadora de terceres persones, per a Savater el retorn de la inquisició vol dir el retorn de la prohibició de la tortura. Pense, en conseqüència, que Savater ha canviat la història. Al menys, la història de la Inquisició. O és que pretenia una altra cosa?
- Teniu raó, professor. No imaginava que Savater fóra, també, competent en el ram de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada