El burca

- Bon dia! Com estem? – El personatge tenia tot l’aspecte de ser Harpo Marx, el dels films dels germans Marx. Tenia una cabellera entre rogenca i rossa, vestia una gavardina ampla amb les butxaques plenes de coses i bufava ocasionalment una flauta menuda dirigint-se a les noies que passaven.

- D’allò més bé, home. Sou qui pense que sou?

- No vas descaminat, si el qui penses que sóc, sóc jo (he!, he!). I segurament sóc, perquè ordinàriament la gent ho endevina, només mirar-me.

- Però, si sou Harpo, com és que parleu? No éreu mut?

- Diguem que més aviat fingia que era mut. No sols no sóc ni era mut; a més, conec una fotracada de llengües, entre les quals, com pots comprovar, està el català. Fingia que era mut, perquè allò que deia quan parlava empipava tothom i de vegades em posava en perill de perdre la vida, la llibertat o el treball. A la gent no li agrada la veritat personal, social o política. O, si més no, opinions oposades o no coincidents amb les pròpies. Sobre el que és perillós parlar, millor és callar (quasi Wittgenstein).

- No serà sols per això, vaja!

- Deixant a banda que, pel que acabes de dir, sembla que tu tampoc coincideixes molt amb la gent, et posaré un exemple de les meues dificultats de comunicació. Com tots sabem, ara està de moda condemnar l’us del burca, del niqab, del xador o del hijab. Fins i tot es parla de prohibir el burca, vestit que cobreix completament la persona que el porta, tot sostraient-la a la mirada dels altres.

Doncs bé, jo crec que el problema no està en el burca de les dones musulmanes i que la solució no és prohibir-lo. El problema està que tots portem burca, uns, amb pell d’ovella, per aprofitar-se dels altres, malmetent-los, si de cas; els altres, per a defensar-se d’aquests. N’hi ha qui porten diversos burques, uns damunt dels altres, com els corfolls de ceba. La diferència que hi ha entre els burques de les musulmanes i els nostres és que el d’aquestes es veu i el nostre, no. Per tant, les musulmanes no enganyen amb el burca i nosaltres enganyem sense ell. Aquesta és la qüestió.

Quan a Camps li regalen uns vestits i diu que els ha comprat i pagat, es posa un burca, però invisible. El burca que realment porta és el dels negocis dels amics de la Gürtel i els que fa ell mateix, per la qual cosa li han regalat els vestits. No és que la Gürtel li pague els serveis regalant-li vestits, no. Açò no és més que un detall de persones ben (o mal?) educades. El pagament és un altre, més substanciós, amagat dins d’un altre burca, aquest de teixit gros, que no deixa transparentar res. És una operació senzilla, que també es fa en Canal 9: s’avalua per damunt, molt per damunt del valor real, els encàrrecs encomanats i, desprès, a repartir els beneficis (per a ells o per al partit). Al capdavall, qui paga és el contribuent. Recordem el cas de Jaume Matas, Fabra, Joaquin Ripoll, etc. Hi ha uns burques impermeables a qualsevol enginy escrutador en uns llocs anomenats, no sé si ho saps, paradisos fiscals. Aquí és on van a parar els beneficis repartits entre amigos del alma. L’existència d’aquests paradisos fiscals suposa que els poders polítics mundials també porten burca, perquè no fan res per eliminar-los. Alguna o algunes raons hi haurà, dic jo, amagades també sota un o diversos burques. I no parlem dels eclesiàstics, perquè no acabaríem mai. I de les monges? Abans portaven, si no burca, xador. Ara, però, se l’hi han llevat. Segurament s’han adonat que no el necessiten, perquè estan ben envelopades amb els burques invisibles (podria ser que en el futur una cosa semblant els passara a les musulmanes). Jo mateix abans portava el burca de la mudesa i ara no, però en porte altres.

- Harpo, tu saps el que estàs dient? És força perillós. Si no ho pots demostrar, poden llançar-te a la garjola.

- Jo no puc demostrar-ho, clar que no. Es tracta sols d’hipòtesis basades en altres fets semblants esdevinguts en altres indrets. Per això, abans, quan era actor, em feia el mut. El que he dit i diré són imaginacions meues que podrien ser realitat. Imagine a la gent per tot arreu amagada sota burques que els tapen de cap a peus. Quan m’has vist per primera vegada, has cregut que sabies que era jo el que et saludava, refiant-te dels burques que solc portar, i ho has endevinat. Sabies i saps que sóc jo, però no qui sóc jo. Ningú és el que pareix. Tots estan embolicats amb tants corfolls que ni ells mateixos saben qui són. Per això pense: com és possible que encara hi haja qui gose prohibir el burca, el visible, que és el burca més innocent de tots? Si em condemnaren a la presó o a una multa milionària, seria un altre burca que es posarien ells per a tapar-se les vergonyes.

- Em deixeu esbalaït, Harpo. Heu trasbalsat el meu sistema de valors. Gràcies.