Granges PROVIDA

Missatge electrònic del Professor Franz de Copenhaguen:

He oït que a Espanya les parelles no fabriquen rebrots o plançons (o com es diga). No tenen fills, vaja, o al menys, no en tenen en quantitat suficient per a renovar la població, pagar els impostos o cotitzacions corresponents a la jubilació per a que els que ja estan jubilats puguen cobrar la seua pensió. Alguns imaginen que la solució està en els i les immigrants (treballadors i treballadores evidentment): magribís, orientals, sud-americans, xinesos, europeus de l’est, etc. Tots sabem, però, que aquesta solució comporta un o diversos problemes: el color de la pell, les diverses religions, el burka, els costums, la desconfiança que tenim amb la seua honradesa, etc. Per tant, propose una solució a tenor, però menys, dels invents mecànico-científics que feia jo de jove per al còmic TBO. Es tractaria de crear una granja d’animals humans, en la qual una clínica-laboratori, d’enginyeria genètica, fabricara nadons en la mesura que la societat anara necessitant-los. Voluntàriament els ciutadans i ciutadanes donarien els espermatozoides i òvuls necessaris. Conjunturalment, en cas de penúria d’aquests, hom n’exigiria el subministrament obligatori a la ciutadania, prèvia selecció tècnico-científica.

Amb aquesta modalitat reproductiva resoldríem una sèrie de problemes:

+ La creixent esterilitat de les parelles.

+ Tots els inconvenients que comporta l’aplicació del laïcisme, per quant que l’Estat ha de tractar igual totes les confessions religioses i ninguna ha de ser mimada o afavorida (els nadons serien educats cristianament dins del catolicisme, que és la religió vertadera). Als centres educatius, les aules estarien presidides per la creu, ja que no hi hauria pares amb exigències empipants que posaren en dubte el profund arrelament al nostre ser nacional d’aquest símbol.

+ No caldria prohibir el burka, niqab, hijab o chador, perquè no hi hauria cap dona que el portara.

+ No tendríem lladres, perquè tots els treballadors seríem blancs i espanyols (dels empresaris i banquers no direm res). Desapareixerien els problemes de les llengües cooficials (no hi hauria granges a Galícia, País Basc o Països Catalans).

+ Tots els plançons serien espanyols, castellà-parlants, catòlics, honrats. Hi hauria tres partits, patriòtics, liberals, de centre i espanyols: PP, PSOE i el partit frontissa, que podria ben bé ser UPyD, el de Rosa Díez, darrere del qual està el gran filòsof, liberal, pluralista, imparcial i objectiu, Fernando Savater (no considerem la possibilitat d’Izquierda Unida, perquè no s’adiu al tarannà espanyol). La llei de memòria històrica ja no tendria sentit, atès que cap nadó tendria avantpassats republicans, víctimes dels criminals franquistes. Tendríem la memòria històrica de sempre: la bona, la fetén.

+ No hi hauria enfrontaments entre regiones. Ni la por i mania tradicional als catalans. Aquests serien, espontàniament i voluntària, espanyoles de pura cepa.

+ No solament desapareixerien els nacionalismes perifèrics, sinó també serien innecessàries les comunitats autònomes. Espanya, Una, Grande, Libre, seria indissoluble de veritat. No hi hauria ningú capaç de trencar-la. I, per tant, cap necessitat de recompondre-la.

+ Si, damunt, es muntaren les granges amb agressiu esperit empresarial, podria ser Espanya el nucli productor i exportador de plançons a tot el món, i, així, fer real el somni Josep Antonià, que Espanya fos una unidad de destino en lo universal.

+ Esdevindria innecessari el gran muntatge de les competicions futbolístiques mundials, el caràcter forassenyat de la disbauxa col·lectiva envers la bandera com un ull de cicló, al voltant del qual giren i giren entusiasmes, il·lusions, alegries, i es consuma la fusió dels individus en la massa, arrabassats per un sentiment únic de patriotisme espanyol (buit de pensament i ple d’emocional no res).

+ Dic que seria innecessari, perquè eixe sentiment estaria ja inoculat des del primer moment de la concepció en la probeta i perquè també s’hauria fet realitat allò de por el imperio hacia Dios.

Por el imperio hacia Dios

+ No caldria una llei de l’avortament, ni caldria assassinar futurs nadons (la vida seria respectada, millor que ningú, per la màquina, que es regiria per la voluntat divina), estarien de sobra les associacions PROVIDA. La vida, obra de la màquina, seria obra de l’home i l’home obra de déu. Per tant, la vida, obra de déu (com el honor, que és patrimonio del alma y el alma sólo es de Dios).

+ En fi, el problema dels pressupostos per a pagar les pensions dels jubilats s’hauria resolt: hi hauria suficients treballadors per a cotitzar les quantitats necessàries.

Com que ja estic cansat d’enumerar els avantatges de la meua proposta i sé que n’hi ha moltíssims més, des d’aquí convoque els innumerables lectors per a que contribuesquen a descobrir alguns dels que manquen.

Ben amigablement,

Franz de Copenhaguen, Professor inventor

Aclariment de Rais:

No us estranyeu de l’orientació ideològica d’aquest e-mail, perquè el professor, quan es tracta d’invents tècnics, se n’oblida del caire polític. És com l’escorpí de la faula, La granota i l’escorpí: no pot evitar-ho, és el seu tarannà d’inventor.