Publicat per: elespectador.com
- Professor Franz, l’altre dia varem tenir una breu conversa, en la qual ens vau proposar una possible via per a la sortida de la crisi. Ara m’agradaria sentir-vos parlar dels retalls en despeses socials i del decret de reforma laboral. Què en penseu? Sembla que els ànims estan alterats, tant els dels treballadors com els dels seus amos.
- El primer que diria al govern, seguint d'antuvi els meus impulsos, seria: No sigueu albercocs, no practiqueu, amb el Decret, la política antiobrera de la dreta capitalista, ni la política antipopular contra els funcionaris i el poble en general amb els retalls en les despeses públiques. No sols perjudicareu a tots, obrers i funcionaris, sinó que aneu a a enemistar-vos amb ells i a rebaixar força el benestar públic. Molts d’ells són votants vostres, i aneu a perdre’ls. Quina bogeria és fer la política dels vostres enemics contra els vostres amics? De tota manera, feu el que feu, dins de poc van a tirar-vos del poder. Una puntada del peu i… fora! El PP va a guanyar. Serà el partit dels treballadors. De què us serveix fer la seua política, perdre les eleccions i perdre els vostres votants i amics? I pot ser per a sempre, perquè sempre sereu el partit que fa la política de la dreta, el substitut del PP.
- Una mica radical us manifesteu, professor. No seria millor contemporitzar per tal d’obtenir algun benefici per al poble, no siga que ho perdem tot? A més a més, hi ha esquerra fora del govern.
- Bo, tens raó. No sols hi ha esquerra fora del govern, també hi ha nacionalisme fora del nacionalisme espanyol. Però, més que els mots esquerra i dreta, el que importa és la realitat, el benestar del poble treballador (“los que viven por sus manos”) i, més que nacionalisme sí o no, la llibertat i el respecte de tots els pobles. He llançat allò primer que se m’ha acudit a la ment, esperonat pels primers impulsos. Al segon impuls ja m’ho pensaré una mica.
Qui mana a Europa i al món és el capital a través dels seus servents: gran banca, organismes financers, etc. Darrere del “lliure” mercat (la llibertat en aquest àmbit sempre ha sigut cosa de poderosos. Llibertat és poder. La manca de llibertat és la manca de poder), darrere del lliure mercat, torne a dir, estan els que decideixen el sistema econòmic que comporta la frase: “hacer los deberes”; és a dir: posar les condicions per a sotmetre, cada vegada més, el poble treballador, tot disminuint-li els drets adquirits a base de dures lluites, i per a sostreure-li, a ell i a tots, les prestacions de l’estat del benestar. Calculen que el que cal és fer possible un negoci més rendible, més competitiu. A tal fi, decideixen eliminar els entrebancs dels treballadors i de les prestacions socials. L’ideal per a ells seria prescindir d’aquests, és a dir, dels treballadors. De moment, però, no ho veuen possible, encara que el progrès de la tècnica va eliminant-los a poc a poc. Mentrestant, cal fer-los mal·leables i dúctils. L’economia de lliure mercat necessita treballadors sense exigències i sense drets, com esclaus (però sense la necessitat d’alimentar-los, vestir-los i curar-los), esclaus lliures que s’alimenten de les sobres que cauen de la taula de l’empresari. El treballador ha d’estar convençut que allò que importa veritablement és la riquesa de l’amo: quant més ric, més engrunes li cauran de la taula. El salari no deu ser altra cosa que allò que li sobra a l’amo. Per això crec, com tu insinues, que potser convé contemporitzar, no siga que ho perdem tot. Però el personal haurà d’organitzar-se per a presentar una batalla possible.
Les engrunes del capital (publicat pel blog Poble insumís)
- Presentar batalla, dieu? Una guerra civil? Una revolució violenta?
- No, home, no. El mot és metafòric: batalla democràtica, dins de les regles admeses, i, dins del que càpiga, semi-clandestina. Però batalla, ja que els amos del mercat lliure “maquinen” sinistres projectes, amagats en la foscor de l’anonimat clandestí. Realitzen, per exemple, operacions especulatives que amenacen enfonsar els Estats una mica díscols com el grec, el portuguès i l’espanyol, si “no hacen a tiempo los deberes”, a fi que, atemorits, s’hi sotmeten (curiosament aquests estats tenen, des de fa poc, governs socialistes, però tots tres han estat dècades sota la bota feixista. Aquesta circumstància ha determinat estats del benestar esquifits, salaris baixos i baix nivell de vida. És curiós, doncs, que, malgrat tot, hagen de fer, encara, “los deberes”). Els amos de què parlem han reunit els poders polítics de l'UE, que estan al seu servei, i els han fet decidir els retalls en polítiques socials i les reformes laborals suara esmentades. Volen netejar el camp d’actuació futura del gran capital per a que puga actuar sense entrebancs. Aquesta és la raó per la qual hom ha provocat la crisi (la crisi, sabeu?, ha sigut maquinada des de la foscor). Volen que l’horitzó estiga lliure i net. Volen acabar, d’una vegada per totes, amb la brutícia i les llepasses de l’antiga esquerra. Recolzen aquestes mesures amb atacs d’especuladors borsàtils i informes negatius d’empreses qualificadores al seu servei. Informes emesos per a crear un ambient de sospita sobre el futur econòmic d’Espanya i els altres països. Quan, poc desprès, els dirigents de l'UE i, en general, tots els representants del sistema neo-liberal, FMN inclòs (per boca de Dominique Strauss Kahn), han alabat el pas que acaba de donar el govern espanyol (retall i decret), estan dient-nos que ja estem anant pel camí que ells volen. És per a posar-se a tremolar.
Introduint el lliure mercat en benefici de tots (Del blog Safiguera)
Així, doncs, no sé què dir-vos. Si es negueu a “hacer los deberes” pot caure sobre tots, vosaltres, nosaltres i aquells altres, una maledicció bíblica que ens anul·le per a sempre.
- Colpidor, doctor Franz, espantosament colpidor. M’heu deixat aclaparat. El major enemic nostre s’amaga darrere del lliure mercat? Esteu segur de tot el que dieu? No teniu por que us porten als tribunals de justícia? Heu oblidat que la justícia es caracteritza per tenir tírria als que pensen de manera distinta d’allò que està manat?
- N’estic segur del que dic. I no tinc por: ja sóc vell. L’única cosa que em pot passar em passarà amb “justícia” o sense “justícia”. Es tracta de la mort inevitable, a la qual estem tots abocats, especialment els vells com jo.
..... ..... .....
Grouchiana
Quan sent algú dir que està muntant una empresa per crear llocs de treball, em pose en guàrdia: crec que vol prendre'm el pèl. És tan cert que vol crear llocs de treball com que espera instal·lar, el més aviat possible, sistemes de noves tecnologies per a fer els llocs de treball innecessaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada