Grouchianes

Consells del Professor Franz de Copenhague

Casualment vaig topar el Professor Franz de Copenhague al carrer. El trobí força envellit. Em va dir que havia deixat de fumar i de fer invents (vide: http://es.wikipedia.org/wiki/Los_grandes_inventos_del_TBO), però que imaginava contínuament solucions als problemes polítics. Per exemple, la crisi econòmica. Si li feren cas a ell, em va dir, la famosa crisi es resoldria en el temps d’un parpelleig.

Continuà dient-me que caldria seguir fent el que s’ha fet sempre: traure diners dels pobres. Des que el món és món els rics s’han fet rics robant als pobres. Si ara tenim una crisi, és perquè els rics necessiten diners. Doncs el que s’ha de fer és traure’ls dels pobres. I si no hi ha prou pobres, augmentar-los. Eixe és el secret: sempre s’han resolt les crisis incrementant la pobresa dels pobres i augmentant-ne el nombre. Cal, però, evitar el risc que l’increment arribe a ser massa gran i la misèria acabe amb ells.

Ara bé, el risc té doble vessant: una, que s’acaben els pobres, perquè tots es facen rics (cosa improbable, però que seria funesta) i l’altra, que desapareguen, com acabem de dir, tragats per la misèria. Qualsevol de les dues, seria terrible, ja que aleshores no podríem sortir de la crisi. D’aquesta o de qualsevol altra futura. Així, doncs, tingueu cura d’ells, ja que són condició imprescindible per a que la nostra civilització perdure. La caritat és una bona forma de mantenir els pobres en la seua pobresa. Per això cal recolzar els partits dels rics que aparenten preocupar-se d’ells. Sense pobres mai no hi haurà rics.

..... ..... .....

Sobre jutges gürtelians

• El millor ofici, el de jutge: fas favors als amics, condemnes els enemics i, per a la resta, fas justícia...

..... ..... .....

Bogeries machadianes

València bullanguera,

desfeta i constructora,

amiga de bandarres,

menysprea quant ignora

..... ..... .....

La desregulació del mercat no és sols del mercat

Sembla que els israelians també estan contagiats, com tot el món, de la bogeria actual de creure que l’egoïsme desenfrenat (ara es diu “desregulat”) de cadascú (que sol ser “dels que poden”) és garantia de l’ordre universal.

Compte!: aquesta expressió no significa el mateix, ni molt menys, que aquella de Marx (Karl) que deia: “El lliure desenvolupament de cadascú ha de ser condició del lliure desenvolupament de tots”.

No obstant, tinc por que l’ actual bogeria no les equipare, tot fent de la primera expressió la correcta interpretació de la segona.