Si, doncs, no hi ha justícia, què haurem de fer? No crec que ens obliguen a “prendre la justícia per la nostra ma”! Si així fos, amb el poder valencià ja tendríem un precursor d’avantguarda (contra el Suprem i el Constitucional en defensa de la destrucció del Cabanyal i tantes altres coses. Si jo parlara...). De totes formes quelcom hi ha dintre de mi que em diu que el poder valencià no és allò que sembla ser. Veig alguna cosa darrere d’ell bastant fosca.
Dels tres poders que deia Montesquieu, ja no en queda cap. Només són simulacres, closques d’un altre poder que duen dins amagat. Per exemple, el poder judicial, que, per cert, gaudeix d’una vista excepcional: ni és cec ni porta els ulls embenats, com el pinten. És al poble a qui li han tapat els ulls per a que no se n’adone. Aquest, però, no porta espasa.
(Oli de Gabriel Alonso, 2009)
Quin serà el poder que s’amaga darrere o dins dels simulacres? Confesse que només de pensar-hi m’esglaie.
(Oli de Gabriel Alonso, 2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada