Jo, en canvi, pense que la justícia no és realment igual per a tots.
Ho sabem quan ho llegim i ho diem.
Quan diguem que és igual per a tots, sabem (o creiem) que no és així, que es una convenció rutinària, definició teòrica de la justícia. La justícia pràctica o practicada és un altra cosa. Com l'arròs en fesols i naps teòric de la recepta és una cosa, però el que es fa en casa un dia determinat per una persona determinada, amb uns ingredients determinats, és una altra.
"La justícia és igual per a tots" ho diem per a quedar bé, perquè és allò que cal dir. No es així, però ho diem. És la convenció social o és el desig d'algunes persones.
A mi em sembla que la frase és com totes les usualment rutinàries: com els resos, com l"ora pro nobis", com si menjarem tramussos. Frases que es repeteixen mil voltes pensant en allò que has de fer després o demà o, simplement, pensant en "las musarañas".
És igual, si de cas (i encara) per als ciutadans de primera, fills, filles i cunyats de reis, banquers, polítics i sequaços de polítics, policies que preserven l'ordre de tots ells..." i un llarg etcètera. La justícia és aplicada per persones, els jutges, que tenen interessos, pors, favoritismes, negocis, etc... I poden fàcilment caure en favoritismes o venjances,,, conscients o inconscients.
De totes maneres, com sempre, cal distingir entre la justícia en sí mateixa considerada, és a dir, el concepte ideal de justícia, i la realitat pràctica, la realitat de fet, que habitualment es considera justícia. És aquesta darrerament dita la que considere que no és igual per a tots. I podem dir-ho, perque`tenim en la ment el concepte de justícia ideal i podem jutjar la justícia practicada amb el concepte pur de la justícia ideal.
Fins i tot pense que el "el concepte ideal de justícia" depén de quín ideal es tracta, de quín és el tal l'ideal. Hi ha ideals corruptes, catastròfics, monstruosos... ideals contra-ideals, ideals anti-ideals...
És igual, si de cas (i encara) per als ciutadans de primera, fills, filles i cunyats de reis, banquers, polítics i sequaços de polítics, policies que preserven l'ordre de tots ells..." i un llarg etcètera. La justícia és aplicada per persones, els jutges, que tenen interessos, pors, favoritismes, negocis, etc... I poden fàcilment caure en favoritismes o venjances,,, conscients o inconscients.
De totes maneres, com sempre, cal distingir entre la justícia en sí mateixa considerada, és a dir, el concepte ideal de justícia, i la realitat pràctica, la realitat de fet, que habitualment es considera justícia. És aquesta darrerament dita la que considere que no és igual per a tots. I podem dir-ho, perque`tenim en la ment el concepte de justícia ideal i podem jutjar la justícia practicada amb el concepte pur de la justícia ideal.
Fins i tot pense que el "el concepte ideal de justícia" depén de quín ideal es tracta, de quín és el tal l'ideal. Hi ha ideals corruptes, catastròfics, monstruosos... ideals contra-ideals, ideals anti-ideals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada