“No sols importa saber quins principis escollim sinó també quines forces, quins homes els apliquen”
Merleau-Ponty
El problema de la crítica ha estat
tradicionalment un problema de la consciència. Avui és un problema del cos. ¿Com
encarnar la crítica? ¿Com fer que el pensament crític es realitze? Si la
crítica havia combatut tradicionalment la foscor, avui ha de combatre la impotència.
El món global està enterament il·luminat. Les nostres consciències estan
il·luminades. No hi ha res que no vegem: la misèria, les mentides,
l'explotació, la tortura, l'exclusió, etc. s'exposen totalment a la llum. I, no
obstant això, què poc podem fer!
Sobre nosaltres, Sobre el món, Podem dir-ho
tot i tanmateix no tenim res rellevant que afegir. Encarnar la crítica no és
trobar la paraula justa, ni complaure's en els jardins de la bona consciència,
ni vendre a les institucions la solució més barata. Encarnar la crítica
significa plantejar-se avui de quina manera subvertir la pròpia vida per tal
que el món ja no pugui ser el mateix (Marina Garcés).
Si voleu llegir més podeu visitar aquestes
pàgines:
http://www.elcritic.cat/entrevistes/marina-garces-tenim-molts-coneixements-però-cada-cop-som-mes-obedients-11569
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada