Rajoy, un home de dretes, poc aficionat a reconèixer l'existència d'opinions, opinions serioses i respectables, diferents de la seua i de la dels seus, va aconsellar Puigdemont (segons ha arribat a les meues orelles) que no convocara un referèndum en Catalunya per respecte al sentit comú. Tot el que pensa i creu ell i els seus és sentit comú. Allò que desitgen els catalans, no és sentit comú, si discrepa dels espanyols i va en contra d'allò que desitgen la majoria dels espanyols no catalans. El pensament del PP ès sentit comú. El pensament dels espanyols no catalans és sentit comú respecte d'Espanya. La Constitució és sentit comú.
Quin poble més desnortat déu ésser el català, tan mancat de sentit comú!.
Què li passarà a Rajoy i, segons ell, als espanyols, que disposen d'un sentit, el comú, que "es el menos común de los sentidos?".
A partir d'aquí algú podria pensar que la Constitució espanyola té tant de sentit comú, que margina a bona part dels espanyols. És tant de sentit comú que deixa sense gran part dels drets fonamentals a una porció important de catalans, per la desgràcia de ser espanyols.
Així, doncs, els catalans, gràcies al fet de pertànyer a Espanya, només pel fet d'hi pertànyer, es veuen expropiats del sentit comú propi dels espanyols.
Serà aquest el significat que té o tenia la frase de José Antonio Primo de Rivera: "Ser español es una de las pocas cosas serias que se puede ser en el mundo"?
No sé per què, però pense que Rajoy, amb la teoria del sentit comú ens està dient als espanyols i als catalans que els catalans no són espanyols.
La dèria d'encobrir un fet tan evident, ha posat de relleu als ulls de tot el món que Catalunya no és Espanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada