Sobre la nova religió neoliberal

Entrada anterior: "El poble i les sessions d'investidura"

En la revista Rambla [vide], Ignacio Gonzalez Orozco (7/3/16) dedica un article al pensament de Vicenç Navarro titulat: "El neoliberalismo como opio del pueblo":

[La traducció que segueix és meua] "La doctrina oficial neoliberal caracteritza el mercat com un ser intel·ligent i amb capacitat real efectiva, que corregeix i castiga les decisions dels polítics i dels pobles tot seguint lleis implacables de les quals voluntàriament s'ha dotat. Quelcom així com el Déu irritat del Antic Testament. A la qual cosa Navarro contesta rotund: El neoliberalisme és una religió, fundada pels déus econòmics que regeixen el món, y que se sosté a base de fe, promoguda pels mitjans que s'anomenen d'informació però que bàsicament són de persuasió, controlats per aquells déus”. 

[En suma (concloc jo): el neoliberalisme és l'opi del poble, igual que la religió en el pensament de Marx]. La qual cosa indica que les qüestions de fe es resolen, al cap i a la fi, en planificacions d'interés [privat] com les que estan presents en les cares visibles de l'economía. Dit d'altra manera: en els economistes mediàtics, molts dels quals pretenen imposar el tecnicisme a la política. No obstant això, ni l'actitud ni les conclusions de ningú, tècnics inclosos, estan lliures de condicionaments diversos (els principals, d'índole ideològica o d'interès). “La gran majoria d'economistes que gaudeixen de gran visibilitat mediàtica -apunta Navarro- pertanyen a la religió neoliberal. En Espanya, la manca de diversitat en els mitjans i la manca d'actitud crítica d'aquests cap a la saviesa convencional explica que hom els veja com científics, quan són mers propagandistes que, amb vocació apostòlica, intenten promoure un missatge que beneficia als interessos financers i econòmics als quals serveixen”...

...“Creure's que el mercat és el que avui defineix les prioritats en la producció i consum, es d'una gran ingenuïtat que contrasta amb la realitat documentada per l'evidència científica. En l'actualitat, l'enorme concentració del capital, que ha assolit nivells sense precedent, mostra la ridiculesa de tal supòsit. Allò que s'esdevé en el mercat financer, p. e., és resultat d'allò altre que decideix un nombre molt reduït d'entitats financeres que manipulen allò que diuen 'mercado' per al seu propi benefici. I aquestes entitats tenen un enorme control sobre les institucions mal anomenades representatives, que més que representar els interesos de la ciutadania estan representant els interessos d'aquelles entitats”.

“Les propostes que vàrem fer Juan Torres i jo (continua V. Navarro) són tan realitzables que s'han implementat en altres països pertanyents també a l'Eurozona. Allò que manca en Espanya és la voluntat política per fer-ho; en lloc d'açò, es realitzen polítiques neoliberals que estan danyant molt el benestar de les classes populars d'aquest país. L'establishment financer-econòmic-polític-mediàtic defineix como utòpic tot projecte que qüestione el seu poder. El fet que les polítiques propostes s'hagen realitzat en altres països mostra que són factibles. El que eixes polítiques es facen en aquells països, com passa en molts dels estats escandinaus, no és perquè siguen utòpiques, sinó perquè les relacions de poder són distintes en el nord i en el sud d'Europa. En el nord d'Europa, el món del treball ha sigut molt poderós, a la inversa del que passa en el sud del continent”.

El pacte PSOE-CIUDADANOS és PITJOR QUE "MÁS DE LO MISMO".

                    ----------          ----------          ---------

Josep Iborra, en el seu llibre: "Breviari d'un bizantí", escriu, entre d'altres pensaments, aquest:

"Sobre els extrems i els anomenats CENTRISTES"

“Després de més de dos mil anys, tothom creu que la postura més assenyada és la que se situa entre els extrems. Res hi ha més raonable, ni evident, que això. Els extrems sempre són perillosos i nefastos.

Com que té bon cartell, com que la gent hi creu de totes totes, no hi ha millor arma que declarar-se instal·lats en el centre i acusar a l’enemic d’extremista. És la màxima d’or de la propaganda política de cara a la majoria, ben adoctrinada en l’escola i en la família en aquest sentit.

En el terme mitjà es troba la virtut! Molt bé. El mal és que molts que diuen això són, de fet, uns extremistes. ( … )

Tanmateix, hi ha 'extremismes' que són formes de defensar autèntics valors, negats sistemàticament i violentament, si cal, pels qui es consideren situats en el punt d’equilibri, el just i sensat. Sovint passa que en un extrem o altre es troba la virtut.”

............

Ara dic jo: Caldrà que pensem el pacte neoliberal PSOE-Ciudadanos com un fort projecte per insertar més pregonament la ideologia extremista neoliberal en el centre de la societat i de l'economia espanyoles: l'1% rics grans propietaris i la resta d'éssers humans assetjats per la pobresa? On està el centre?