El poble i les sessions d'investidura

Entrada Anterior: C's-PSOE, un canvi per a que tot siga igual (o pitjor)http://miquelrais.blogspot.com.es/2016/02/cs-psoe-un-canvi-per-que-tot-siga-igual.html

Santiago Roncagliolo acaba la seua columna irònica ("Porque lo digo yo") sobre la segona investidura de Pedro Sáchez ("El País",2/3/16), dient: "...En un mundo sin "Spotlight", hacemos la crítica de un espectáculo sin actores, la quiniela de un partido sin jugadores.

El presidente será Julio Iglesias, Pedro Almodóvar ¡Santiago Segura!".

Per darrere i per davant d'aquestes brometes, hem de constatar que, si bé la llibertat d'expressió semblava tolerada en la sala de la investidura per a President del govern, la llibertat d'informació al poble, al poble que no hi era present i que sols podia seguir-la per radio o televisió, estava controlada i retallada. Sembla que en Espanya hi ha, per una banda, un món il·luminat, més o menys fictici,  i, per l'altra, un món subterrani i fosc de gent mantinguda en la ignorància. En aquesta sessió, el món il·luminat era el que veien els privilegiats que hi assistien. Persones que tenen el permís de conèixer la realitat, perquè saben interpretar-la segons els cànons establerts pel règim. La resta de ciutadans, que solament podíem accedir a la sessió a través de la tele, només vam poder veure i oir allò que la censura del règim va permetre. La televisió del règim rajoyano censurà alguns discursos, entre els quals podem recordar els dels catalans (Tardà, per exemple). És possible que alguna altra cadena (la Sexta?) participara en la censura (no n'estic segur).

     

Vivim en una democràcia ben guardada dins d'una caixa de seguretat elaborada pel franquisme de la immodèlica transició: el conjunt de normes constitucionals. Gràcies a estes lleis sabem que tots els que frueixen del títol oficial d'espanyols i espanyoles som iguals dins dels territoris que determina la constitució. Els que no volen ser-ho, "no saben lo que se hacen". Per això, impedir, per exemple, el referèndum català "es por su bien". Impedir que el poble espanyol escolte el discurs del catalanista Tardà "es por su bien". Pel bé dels espanyols que podrien oir-lo i per bé del mateix Tardà. Som considerats persones immadures que necessitem guia i camins prèviament traçats per aquells que estan en possessió de la sindèresi necessària. Hi ha coses que no devem saber ni oir. Hi ha tipus de llibertats que no devem tenir ni exercir, perquè ens portarien a la perdició. Necessitem guies com Franco o els franquistes, com Utrera Molina, el sogre de Ruiz Gallardón i ex ministre de Franco... El qual, en un article de no recorde quin periòdic, deia que, "si seguimos así", no hi haurà més remei que repetir "el levantamiento" de Franco y Falange" (o quelcom paregut).

En lloc del símil de la caixa de seguretat, podríem citar la caverna de Plató, on, com sabem, unes persones lligades amb cadenes creien que el món era les projeccions de figures que apareixien en la pared d'enfront, gràcies a la llum que venia de l'exterior a través d'un forat de la cova que ells no veien perquè estava darrere seu. És a dir, la realitat política d'aquest país és allò que els mitjans ens fan veure.

     

Suso del Toro escriu: "La clave de que no haya verdadera democracia en España está en los medios de comunicación. El papel de la prensa en la democracia española desde hace tiempo es tristísimo y culpable. Me dirán que nos quedan espacios como este diario digital y algún otro, pero no es muy real... Y, por favor, que nadie me diga de buena fe a estas alturas que todavía nos queda “El País”. Porque ésa es una buena historia que merece ser contada.  

I continue citant a Suso del Toro: "Para conservar cohesión como un estado, España solo puede echar mano de ese miedo cultivado celosamente: “España se rompe”. Tan frágil es la base de la convivencia cuando no hay en absoluto un proyecto compartido para la convivencia y colaboración. Un estado para existir tiene que levantarse sobre un proyecto cívico inclusivo, llámese “nación” o como se quiera llamar".

                         

Etcètera, etcètera...