És evident que avui ja no se sap què és socialisme. El
pensament dels neoliberals està dominant el cervell dels socialistes. Quan el
PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) s'alia amb un partit de dretes com C's
(Ciudadanos) i menysprea un partit d'esquerres com PODEMOS, algunes lletres de
la sigla PSOE han perdut significat. Jo diria que són la "S" (de
Socialista) i la "O" (d'Obrer). El pacte entre PSOE i C's és, clar i
net, un pacte neoliberal, anti-socialista i anti-obrer. És un pacte per a
canviar la societat..., però al revés. És un engany, una burla. Denominarem d'ara endavant efluvis socialistes amb un toc
democràtic a les emanacions corruptes?.
De tota manera, cal reconèixer que la cosa no comença
ara. Ja fa algun temps que el bipartidisme passat va determinar que el PP i el
PSOE foren citats sovint amb un sol nom: PPSOE.
Actualment el PP està tan vell i tan merdós de
corrupció que ja no resulta útil als poders fàctics de l'economia, la
internacional i la nacional. Per això es pretén substituir-lo per C's i PSOE:
C'sPSOE (o C'SOE? No sé). Ja ho diran els interessats.
Tindrem un centre bifront (Ciudadanos), com Janus, el
déu romà bifront. Un centre (una nova dreta) que igualment pacta amb la dreta oficial (cara que mira al PP) que amb l'esquerra fictícia (cara que mira al PSOE), també oficial?
"O estarà fora del govern i
recolzarà investidures"? Com diu Olga
Rodríguez en "Ciudadanos y PSOE: Todo por la causa"
(eldiario.es, 24/2/16).
L'article de V. Navarro, en canvi, té una
visió diferent. "Por qué no
se establece un pacto de izquierdas"
(clica) senyala
que la manca de pacte es deu a que els dos partits (PSOE i PODEMOS) representen
una visió distinta, i, fins i tot, oposada, en quant a allò que es necessita
fer en Espanya per tal de resoldre la Gran Recesió.
I continua:
"Hoy el problema mayor que tiene España (incluyendo Catalunya) es el de estar sumergida –lo ha estado durante ocho años- en una Gran Recesión que para millones de españoles es una Gran Depresión. El intento de mostrar que tal recesión ya ha terminado es insostenible cuando se ven los datos de desempleo, precariedad y bajada de salarios de las personas. Los datos muestran el enorme drama que viven las clases populares de este país".
"La división mayor en este país no es entre los que defienden el referéndum en Catalunya [Podemos] y los que no lo apoyan, sino entre los que proponen continuar tales políticas neoliberales y los que se oponen a ellas. Entre los primeros están el PP, Ciudadanos y la dirección del PSOE, y entre los segundos están Podemos, En Comú Podem, En Marea, Compromís e IU, y podrían sumarse ERC y EH Bildu, entre otros partidos de izquierdas. En realidad, la oposición de estos últimos partidos de izquierdas a la visión uninacional y radial del Estado español (máxima opositora de la visión plurinacional de España) está relacionada con la identificación de este Estado con la promoción de dichas políticas. De hecho, el Estado español, como resultado de una Transición inmodélica, ha mantenido sobre él el enorme dominio de los grupos financieros y económicos dominantes, actuando estos con mayor desinhibición sobre el Estado en los últimos años de la Gran Recesión. Un elemento clave de dicho Estado ha sido el bipartidismo y, por lo tanto, el PSOE".
"La división mayor en este país no es entre los que defienden el referéndum en Catalunya [Podemos] y los que no lo apoyan, sino entre los que proponen continuar tales políticas neoliberales y los que se oponen a ellas. Entre los primeros están el PP, Ciudadanos y la dirección del PSOE, y entre los segundos están Podemos, En Comú Podem, En Marea, Compromís e IU, y podrían sumarse ERC y EH Bildu, entre otros partidos de izquierdas. En realidad, la oposición de estos últimos partidos de izquierdas a la visión uninacional y radial del Estado español (máxima opositora de la visión plurinacional de España) está relacionada con la identificación de este Estado con la promoción de dichas políticas. De hecho, el Estado español, como resultado de una Transición inmodélica, ha mantenido sobre él el enorme dominio de los grupos financieros y económicos dominantes, actuando estos con mayor desinhibición sobre el Estado en los últimos años de la Gran Recesión. Un elemento clave de dicho Estado ha sido el bipartidismo y, por lo tanto, el PSOE".
La transició
immodèlica! Eixa que C's i PSOE volen que siga ara el model de la nova situació. Alguns han
defensat el pacte C’s-PSOE subratllant que entrem en una altra transició que,
pareguda a la primera, ens dóna grans esperances. És a dir, que tant de temps denunciant
la primera transició, causa dels mals que patix la política española, i ara ens
venen a solucionar-los, no suprimint-los, sinó augmentant-los, provocant una involució
política?
1 comentari:
Estic d'acord amb l'anàlisi sobre les polítiques econòmiques lliberals del PSOE i de Ciutadans però la raó de l'acord entre els dos partits crec que és pur tacticisme pre-electoral. Perquè si ells dos no sumen ni per a una investidura per majoria simple i el PP està desnonat com a possible alternativa anem a noves eleccions que segons les enquestes anteriors al pacte, havien de ser desfavorables precisament per a PSOE i Ciutadans que s'han assegurat amb el ditxós pacte un argument imbatible per a tractar de remuntar la possible pèrdua de votants (uns havien d'anar a Podemos i els altres al PP): ells dos han fet un pacte sense resultats pels personalismes i l'enconament de la resta de forces polítiques perjudicant a tots els ciutadans per les noves despeses electorals. Conseqüentment, PSOE i Ciutadans són els únics partits de talla i de responsabilitat que mereixen la nostra confiança. Ja he escoltat alguna opinió en eixe sentit.
Possiblement, si arriba el cas, l'argument serà més útil per a fer pujar en vots a Ciutadans que al PSOE però això són figues d'un altre paner.
Publica un comentari a l'entrada