Els media ens han informat que els titellaires de l'obreta de titelles "Gora Alka-Eta", han estat detinguts i tancats, mentre l'alcaldesa pepera de València, Rita Barberà era nomenada membre de la comissió permanent del Senat. Desprès, els titellaires han estat alliberats, però a la ex-alcaldesa no li han retirat les exempcions legals concedides.
L'expressió "Gora Alka-Eta" recorda el medicament antiàcid alka-seltzer. Si diem: "Gora Alka-Seltzer", estarem victorejant en basc el producte farmacèutic, gràcies al qual podem anular l'acidesa gàstrica. Si, en canvi, diem: "Gora Alka-Eta": estarem victorejant un possible producte polític que és el producte d'una transformació, en la qual la metafòrica acidesa del terrorisme ha estat eliminada pel metafòric àlcali pacifista d'un partit democràtic. És a dir, una Eta alcalina no és una Eta àcida. És metafòricament una Eta pacífica, una Eta que ha deixat de ser terrorista, com un estómac àcid i ulcerós perd l'acidesa agressiva, si li subministrem l'àlcali del bicarbonat.
La ràpida reacció, doncs, del govern i de la submisa judicatura, en empresonar els titellaires, podria significar que el terrorisme d'Eta els beneficia. Per això pretenen trobar-lo on no està, per atemorir les possibles víctimes i la població en general temorosa del terrorisme. Sembla que pretén avivar o mantenir viu el foc del natural rancor i desig de venjança en les famílies de les víctimes. Així, sobre un subsol de por i d'odi, s'erigeix en l'àngel venjador, pany i clau del pacífic benestar futur, el futur del PP. "Por sus mentiras los conoceréis".
Per a un partit amb la gangrena de la corrupció rosegant-li les entranyes, empresonar els titellaires com terroristes etarres, és un respir, imaginari, si més no. Imaginari, perquè és impossible amagar l'evidència que el partit com a tal, des del cap als peus, es manifesta com una corrupció organitzada (la doble comptabilitat, els sobresous, els robatoris amagats, etc.). A aquesta evidència contribueix el nomenament de l'alcaldesa valenciana, Rita Barberà, com a membre de la Comissió Permanent del Senat. Sembla que, mentre continua allí, no serà investigada (un peper o pepera més, deslliurada de la lepra abans de les properes eleccions i dels possibles pactes, en qualitat d'aforada). En lloc de veure-la, en companyia d'altres delinqüents, davant d'un tribunal i/o arrossegant les cadenes de la presó, vestida de presidiària, la veiem i la veurem amb l'aura prestigiosa d'una senadora que protegeix el poble valencià, innocent i devot, com una verge Maria que vessa sobre ell innombrables gràcies, gracietes i beneficis. El contrari del que pensem que ha fet, fa i farà, perquè eixa sembla ser la seua natura (com l'escorpí de la faula: "L'escorpí i la granota").
Independientes de la justicia, digo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada