Em conta Maria-José Mestre que el dissabte, 26 de Setembre, va tenir lloc als jardins de Vivers de València un concert insòlit. Grups Valencians com "Va de Bo", "La Gossa Sorda", "Mafalda", "Offbeaters", "Skatuttipresto", "Funkiwis" i "Los chicos del Maíz" varen actuar, alguns per primera vegada en un espai públic, front a més de 4.500 persones. Era un concert solidari amb 5 joves del 15M condemnats injustament a multes i penes de presó. Durant la investidura de Francisco Camps en 2011, la policia va carregar de manera desproporcionada contra un grup de manifestants i, com tenen per costum, els va acusar d'agressions i injúries a l'autoritat. Per tal d'ajudar a aquests joves que ara han estat condemnats, i a les futures víctimes de la llei mordassa, la nit del 26 de Setembre els jardins de vivers eren una festa a favor de la llibertat d'expressió i contra la por.
Un grup d'antics activistes de més de 70 anys també varen demanar als presents que acudiren a la concentració en record dels últims morts del franquisme ara fa 40 anys. Tant de temps i tantes coses per arribar al mateix lloc.
La nit anterior, tenia lloc en la Catedral una vigília, convocada per Antonio Cañizares, cardenal arquebisbe de València, amb la intenció de "rezar por España i su unidad". Havia demanat, també, a totes les parròquies incloure oracions per aquesta mateixa intenció en totes les mises durant un mes. Segons ell, "no hay justificación moral alguna para la secessión".
L'Esglèsia continua fent política (i no democràtica, per cert). En lloc de demanar a déu que es complisca la voluntat política del poble, és capaç d'ordenar-li que complisca la voluntat de Franco, la de "Una, Grande Y Libre". De passada impregna l'ànima dels creients amb la superstició de la irrompible unitat d'Espanya. És evident que l'Esglèsia espanyola "ignora" a consciència la teoria de la voluntat popular dipositària del poder diví en allò que pertany a la política, segons ensenyava el primer teòleg espanyol de tarannà democràtic: el jesuïta granadí Francisco Suàrez (segles XVI-XVII: 1548-1617).
És evident que el bisbe Cañizares marca a déu i als creients el camí que han de seguir.
La religió s'ha convertit, o s'està convertint, en una forma de transformar déu i els poders celestials en instruments per assolir els interessos d'una part de la població: els de Franco, Aznar, Rajoy i tots els de la seua corda. Els interessos franquistes representats en aquella llegenda que figura en l'escut de la bandera borbònic-franquista: "Una, Grande y Libre". Llegenda que, com tot allò que és oficial en Espanya, no correspon a la realitat (no és ni "grande", ni "libre". Però sí "una", a la força i contra la voluntat dels interessats, maliciosament ignorada).
 |
| Una? Qui ha dit Una? La Unitat no és la Unitat encara que la diga Agamèmnon. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada