Malfieu-vos de les anomenades societats obertes

                                                                                     Entrada anterior: El futur té un cor antic

Karl Popper (1902-1994) és conegut, entre altres mèrits, per dos teories que han marcat el pensament del segle XX en qüestions de metodologia de la ciència i en qüestions político-socials, exposades en sengles llibres: "La lògica de la investigació científica" ("Logik der Forschung", 1934) i "La societat oberta i els seus enemics" ("The Open Society and Its Enemies", 1945).

En aquest últim defensa les societats democràtiques contra les societats més o menys dictatorials, com les propostes per Aristòtil, Plató, Hegel, Marx, el nazisme, el feixisme, etc. És comprensible que en el món lliure i capitalista tingués un ressò aclaparador. En aquest moment, no vull posar-me a favor d'uns o d'altres. Només vull fer unes consideracions personals sobre les societats democràtiques (les obertes), on a vegades, si es furga i remou el sòl sobre què s'assenten, pot descobrir-se que no són tan obertes com sembla ni com alguns lectors de Karl Popper possiblement creien o volien creure. Podríem al·ludir a la nostra societat, l'anomenada espanyola, o, més aviat, a la dels EUA, a la de l'UE, etc.

En la nostra societat sabem que habitualment no es fa allò que els ciutadans volen. Hi ha un poder independent de nosaltres que decideix. Un poder, fins i tot per damunt dels polítics i del govern. Allò de més cridaner són les ordres de la Merkel, ordres que el nostre govern compleix religiosament. Merkel, El Banc Central Europeu, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Comitè Monetari i Financer Internacional, el fenomen conegut com "els mercats", etc. Tenim, també, a l'abast, les grans empreses que compren la voluntat de polítics i govern; els lobbys, que, com llops "inasequibles al desaliento", assetgen el Govern (el Govern d'aquest país, el de l'UE, el dels EUA... etc.).

Així, doncs, vull dir que hi ha poders que actuen com els poders de les dictadures, però sense policia, exèrcit ni lleis cridanerament represores. Hi ha democràcies que, de fet, s'assemblen molt a les dictadures. Les grans empreses, nacionals o internacionals, amb enorme poder econòmic, compren voluntats, amenacen subtilment amb la supressió d'inversions, amb la deslocalització de sucursals, amb la famosa "prima de risc", etc. S'acompanyen amb programes mediàtics (els media són seus) d'intoxicació, etc. Vull dir que en les societats que Karl Popper anomena obertes es poden trobar molts murs: estan més tancades del que sembla. Aquesta característica agreuja el tancament. Es tracta de murs invissibles que tots consideren portes obertes.

"Si volem superar la crisi, hem de treballar més i guanyar menys", digué aquell empresari que ara està empresonat per lladre. Tots considerem aquesta frase un insult. Però el nostre Govern, a les ordres de Merkel i la Comissió Europea, està complint-lo. La crisi és un mur alt i gruixut que ens ha tancat les portes de la democràcia tant com una dictadura formal. La crisi funciona, doncs, com un cop d'estat dictatorial. La societat 'oberta' que vivim està més tancada que el mur construït per Israel o el mur de Berlin abans de ser enderrocat. 

Per altra banda, és sorprenent per a mi que en una democràcia (etimològicament "govern (o poder) del poble") hom utilitze un derivat del mot 'poble', "populisme", per qualificar de perillosos moviments polítics populars, que amenaçarien la societat oberta, quan la societat oberta (democràcia), si no és el poder ("cratos") del poble ("demo"), no sé què és.

Serà que la autèntica societat oberta és la societat tancada i secreta dins dels murs de la "casta", ensinistrada pel poder del gran capital?

...   ...   ...   ...

Un altre exemple:

La Constitució espanyola comença consagrant "la indisolube unidad de la nación española, patria 'indivisible' de todos los españoles". 

L'aprovació va tenir el caire d'una oferta i una amenaça: o votes positivament aquesta Constitució o no ens desempalleguem de la dictadura feixista. No sé si es va dir públicament, però la gran majoria ho pensava. Fins i tot, els partidaris de la dictadura van pensar que aquesta dictadura encoberta sota el mantell democràtic era millor que no res. Uns tenien pressa per lliurar-se de la dictadura fos com fos, una dictadura que tant havia durat! Altres volien conservar-ne les essències, si més no. 

...   ...   ...   ...

Compte, lector, seguidor o no de Karl Popper: la societat tancada s'amaga, arreu i ara, on mai podríem imaginar, precisament en les societats modèliques d'obertura i de llibertat. El gran capital té les portes obertes i la llibertat sense límits per a fer suculents negocis, mentre que la població s'arrossega famèlica, envoltada de traves a l'exercici de la llibertat. Cada dia creix la convicció entre el poble que els representants polítics participen dels negocis i són eficients col·laboradors en la fabricació d'aquestes traves.

  

Per a aquests la societat oberta
és una societat tancada. 
I no ho saben.