Els ciutadans de l'Estat espanyol tenim la desgràcia d'haver estat parits dues vegades de mala manera. El mal que ens rosega està en la fecundació, en els progenitors, i en les circumstàncies del naixement. Ens devem a dos naixements. El primer se situa al voltant de la tramposa, desafortunada, immodèlica transició. Aquest va ser el primer part, el primer mur, el primer cadenat. D'aquí sortim tots nosaltres, política, econòmica i culturalment. Portem en el nucli del nostre ser políticomoral, econòmic i cultural els gens que han determinat el nostre present i condicionaran el nostre futur. Hem nascut com entitat política en l'Espanya franquista i postfranquista, l'Espanya de la Constitució de 1978 i lleis col·laterals i som, per tant, una raça maleïda com la de Caín, sense haver trencat un plat.
L'altra desgràcia és haver estat assenyalats pel dit de la perversitat quan vam ser elegits i vam entrar en l'infern de la Unió europea. Aquest segon malaurat naixement se situa en el tractat de Maastricht (1993). Aleshores vam començar a ésser ciutadans de la UE. Al principi ens anava bé: eren les llepolies que hom dona als nens per a tenir-los tranquils. Però va venir la crisi i descobrirem la realitat: l'Europa del Nord dominava i domina l'Europa del sud. Aquella produïa i produeix mercaderies, en venia i en ven. Nosaltres compràvem i comprem; comprem amb els euros que la del nord ens prestava i ens presta. Euros que la del sud ha de tornar. Per a la qual cosa, la del nord (Alemanya, p. e.) li ordena que faça reformes estructurals que poden resumir-se en retallades a salaris i serveis socials necessaris per tal que aquesta del sud (nosaltres, p. e.) reunisca el capital necessari per a les devolucions i que aquest capital tinga el mateix valor que el rebut abans, o més. Per la qual cosa ha d'evitar la inflació i/o la devaluació. L'Estat que devalua la seua moneda o tolera la inflació torna menys al creditor, quan torna igual nombre de monedes que el rebut. I això, que ens beneficiaria a nosaltres, perjudicaria al prestador alemany. Aquesta és l'explicació més coherent de la insistència de Merkel en les retallades i les reformes estructurals. Es tracta del seu egoisme i la nostra perdició.
Com si no tinguérem prou desgràcies, ara plana sobre el nostres caps l'au negra de l'Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió, coneguda com TTIP.
I, amb ella, la privatització de la justícia, en sotmetre totes les discrepàncies sobre les inversions exteriors a procediments arbitrals privats. Els que estan negociant són els grans lobbys empresarials d'un costat i l'altre de l'Atlàntic. Són negociacions secretes, opaques, a esquena de la població, que pagarem tots. L'inversor privat internacional podrà desafiar, davant de tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interferisca amb els seus beneficis. És a dir, els beneficis dels inversors es convertiran en lleis ambientals, laborals i socials. El neoliberalisme que coneixem no és res comparat amb el que estan preparant.
Els cinc riscos majors per a la ciutadania europea incrementarien els que ja estem patint: 1. Increment de la pèrdua de drets laborals. 2. Increment de la limitació dels drets de representació col·lectiva dels treballadors. 3. Increment de l'oblit del principi de precaució en matèria d'estàndards tècnics i de normalització industrial (les lleis ecològiques definitivament valdrien o no valdrien segons els interessos de les empreses). 4. Més privatització de serveis públics. 5. Més rebaixes salarials.
Tenim, doncs, a la porta de casa l'amenaça de més neoliberalisme descontrolat per resoldre la crisi provocada per l'anterior descontrol neoliberal. És tracta d'aplicar una lògica rigorosa: la lògica de l'elit econòmica mundial d'incrementar beneficis i menysprear el sofriment de les masses. "Si no vols caldo, dos tasses".
És urgent, doncs, acabar amb el passat i escomençar de nou. Fem creu i ratlla; trenquem el cadenat i tornem a començar.
Odysseus Elytis, poeta premi nobel de literatura de l'any 1979, diu: "I, tanmateix,... creues un pont que et du, ni més ni menys, de l'infern al paradís... un paradís fet dels mateixos materials amb que està fet exactament l'infern. No és altra cosa que la concepció de la distribució dels materials el que difereix...". Aquesta idea, juntament amb la de tornar a nàixer, gràcies a la nova distribució dels materials, presideix el desenvolupament de la novel·la: "Tot el que tinc per ballar amb tu", Edicions del Bullent, maig, 2014 (història d'un renaixement personal, escrita per Elvira Cambrils, excel·lent novel·lista, amb idees renovadores i gran amiga). No s'hi tracta de ressuscitar, que seria tornar a ser els mateixos i mateixes amb els materials infernals distribuïts de la mateixa manera, sinó de renàixer, renàixer nous i noves en un món canviat. És aquesta idea la que jo també propose: acabem amb els dos desgraciats naixements, evitem el tercer i renaixquem a una vida nova a la mesura de l'ésser humà.
És urgent, doncs, acabar amb el passat i escomençar de nou. Fem creu i ratlla; trenquem el cadenat i tornem a començar.
Odysseus Elytis, poeta premi nobel de literatura de l'any 1979, diu: "I, tanmateix,... creues un pont que et du, ni més ni menys, de l'infern al paradís... un paradís fet dels mateixos materials amb que està fet exactament l'infern. No és altra cosa que la concepció de la distribució dels materials el que difereix...". Aquesta idea, juntament amb la de tornar a nàixer, gràcies a la nova distribució dels materials, presideix el desenvolupament de la novel·la: "Tot el que tinc per ballar amb tu", Edicions del Bullent, maig, 2014 (història d'un renaixement personal, escrita per Elvira Cambrils, excel·lent novel·lista, amb idees renovadores i gran amiga). No s'hi tracta de ressuscitar, que seria tornar a ser els mateixos i mateixes amb els materials infernals distribuïts de la mateixa manera, sinó de renàixer, renàixer nous i noves en un món canviat. És aquesta idea la que jo també propose: acabem amb els dos desgraciats naixements, evitem el tercer i renaixquem a una vida nova a la mesura de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada