El Papa Francisco ha afirmado que los comunistas "han robado" a los cristianos "la bandera de los pobres", porque la pobreza está "en el centro del Evangelio" y ha asegurado que "la bandera de los pobres es cristiana" . -Roma, 29 Jun. (Europa Press) -.
"Los comunistas dicen que todo esto es comunista, sí ¿como no?, veinte siglos después. Entonces cuando hablan, se podría decir: ¡vosotros sois cristianos!", ha añadido, en una entrevista en el diario italiano (Il Messagero).
Els comunistes començaren essent organitzacions de pobres (o de treballadors, que ve a resultar aproximadament el mateix). No robaren la bandera dels pobres. Anaven trobant, per aquí i per allà, en els racons dels barris perifèrics, a les giravoltes dels camins, tirats, tacats, descolorits i masegats, alguns esquinçalls de bandera cristiana. Hi havia cristians, però no hi havia bandera dels pobres i de la caritat, bandera símbol de la pobresa com ideal de vida i de caritat per remeiar la pobresa. No la varen robar: se la trobaren desfeta i abandonada. L'església ha considerat sempre la pobresa com un gran valor, però la pobresa en l'esperit, que pot ser simultània amb riquesa material. Quan els comunistes, segons el Papa, robaren la bandera, no era per a valorar la pobresa, sinò per acabar amb ella. Les ordes mendicants vivien en la realitat materialment l'ideal de pobresa. Els rics podien viure l'ideal de pobresa en l'esperit. Alguns intentaven posar remei a alguna pobresa cridanera. Els comunistes, però, volien eradicar-la materialment del planeta. La de l'esperit la deixarien, supose, al gust de cadascú. La bandera de la pobresa és un símbol de la pobresa com ideal. La bandera dels comunistes es va pensar com bandera contra la pobresa de tots (i altres coses més, com l'explotació, per exemple, o la desigualtat). Ni uns ni altres han aconseguit gran cosa. Perquè bona part dels cristians són rics o voldrien ser-ho i voten partits de rics: estan contaminats de neoliberalisme, mentre que els comunistes no han pogut eradicar la pobresa del món, embolicats en altres problemes.
Imagine que el Papa no vol dir que els comunistes acabaren amb l'ideal de vida pobra, perquè qui han acabat amb el ideal de vida pobra han sigut i són els capitalistes, sobre tot, els neoliberals. En aquest sentit són aquests els lladres. Perquè són ells qui han aconseguit inculcar o desvetllar l'ideal dormit de riquesa en la majoria dels cristians i no cristians (llevat, supose, dels religiosos i religioses amb vot de pobresa). Els partits comunistes actuals, i altres amb altre nom, però amb objectius pareguts (desprès de l'enderroc comunista realment existent als països comunistes), solen reivindicar drets democràtics, drets laborals, salaris dignes, disminució de la desigualtat creixent entre la poderosa elit econòmica i els treballadors; en fi, la propietat pública de bens i serveis fonamentals. No volen pobresa. Allò que exigeixen és, en lloc de la pobresa, gaudir d'una vida digna. No tenen la pobresa com un ideal de vida, però no proposen la riquesa individual, basada en la desigualtat creixent. Busquen el benestar de tots en una societat sense grans desigualtats socials com l'actual. El seu ideal és l'eradicació de la pobresa en el món. I no ho fan per guanyar-se un regne en el cel, com els cristians (1). Atès que la principal causa de la pobresa del món és l'afany de riquesa del capitalisme neoliberal, una riquesa que creix amb l'explotació dels pobres, el principal enemic dels comunistes és el capitalisme. I hauria de ser-ho, crec, també dels cristians.
Sóc de l'opinió que el cristianisme té un cert aspecte que l'assembla al comunisme: l'amor al proïsme i la tendència a fer obres de misericòrdia. Per aquestes dos característiques poden coincidir junts en moltes tasques i lluites socials, cadascú amb motivacions diferents, però amb els mateixos objectius. Uns, per a practicar obres de caritat, obres de misericòrdia amb les quals obtindran un premi celestial (1); altres, per eradicar la pobresa, les desigualtats, la gran propietat privada, aconseguir que la dignitat humana siga respectada en tot el món (cosa que també és propi dels bons cristians) i alleugerir el sofriment humà. Els cristians poden ser comunistes i el comunistes, cristians. Però uns i altres no poden identificar-se totalment. Poden coincidir en alguns aspectes, però no identificar-se, perquè les motivacions són diferents i perquè hi ha massa cristians seduïts pel neoliberalisme que voten opcions polítiques dretanes. Allò més pròxim que hi ha hagut entre comunistes i cristians va ser la teologia de l'alliberament. Però va ser perseguida pels papes san Karol Wojtyla i l'ex Benet XVI, defensors de pederastes eclesiàstics.
 |
| Pietro Beretta: http://falsasbanderas.wordpress.com/2012/07/09/el- |
Sabem que la mare dels ous és el capitalisme neoliberal, que ara és el valor màxim que mou l'economia, la política, les ments i els cors. I, a més, està darrere de totes les guerres. Podríem dir que el capitalisme, més que robar la bandera, l'ha suprimida. El capitalisme ha substituït la bandera de la pobresa cristiana i la bandera comunista d'eradicar la pobresa substuint-les per la bandera de la riquesa com el màxim ideal.
Contra aquest haurien de treballar units comunistes de diverses tendències i cristians misericordiosos, sense oblidar que l'obra de misericòrdia no és un favor, sinó un dret dels obrers, aturats o indigents, amb moltes mancances i pocs bens. I, a més a més, que aquests éssers humans no necessiten almoines, sinó drets.
... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
(1) “Veniu, beneïts de mon pare, hereteu el regne que us té preparat des de la fundació del món. Perquè vaig tindre fam i em donareu de menjar; vaig tindre set... etc. ”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada