Una incívica “Educació Cívica”

Neollengua de George Orwell en la novel·la "1984"

Juan José Millás va dir en la seua columna de El País, 27/4/12: “Se pone precio a la sanidad para que continúe siendo gratuita y se expulsa de ella a determinados colectivos para que siga siendo universal. Se liquidan las leyes laborales para salvaguardar los derechos de los trabajadores y se penaliza al jubilado y al enfermo para proteger a los colectivos más vulnerables. En cuanto a la educación, ponemos las tasas universitarias por las nubes para defender la igualdad de oportunidades y estimulamos su privatización para que continúe siendo pública”.

En aquest sentit (al qual en altra ocasió Ignacio Escolar anomenà "neollengua" tot seguint Orwell), caldria fer referència al llenguatge del ministre Wert (el cognom del qual recorda casualment el mot català “verd”, que significa “immadur” i, per extensió, “ignorant” en alguna cosa, en educació, per exemple. Per als alemanys, en canvi, "Wert" significa “valor”).

El senyor “Verd” té el “valor” de modificar l’assignatura "Educació per a la Ciutadania" tot denominant-la "Educació Cívica i Constitucional". És a dir, incívica i inconstitucional.

No hom hi parlarà, diu, del respecte als i les homosexuals. Assignatura incívica, doncs, perquè deixarà intacta l’homofòbia espanyola. S’hi evitaran conflictes tot incrementant els que hi ha.

Al capítol dedicat al terrorisme i fanatisme religiós s’unirà el tema dels nacionalismes excloents. És a dir, una vegada més assignatura incívica, car el fanatisme religiós catòlic es deixarà intacte o es potenciarà i el nacionalisme excloent espanyol serà també potenciat. Les “víctimes” d'aquestes malifetes seran assimilades, per contagi de tractament, al terrorisme. “Alguna cosa tindran de terrorisme quan són tractades juntes”, pensaran els alumnes.

Quan a una persona se li lleva allò que creu propietat seua, se sent ferida, lesionada, agredida i aleshores es rebel·la. És el que li passa a la jerarquia d’una religió quan deixa de ser exclusiva i dominant en una societat. És el que li passa a una nació quan alguna de les seues colònies es vol independitzar.

Per això el laïcisme, que pretén l’equiparació social i política de totes les religions, ateismes i agnosticismes, que ningú o ninguna domine, i es respecte la llibertat de tots i totes en pla d’igualtat, és sentit pel catolicisme, dominant fins ara, com un enemic agressiu i fanàtic. De la mateixa manera que l’amo d’esclaus veia el llibertador.

Igualment passa amb allò que abans s’anomenava separatisme i que desprès, gràcies a Aznar, va començar a dir-se nacionalisme excloent. Quan Argèlia volgué independitzar-se de França, aquesta ho sentí com una agressió a la seua propietat, com un desnonament (“desahucio”) inacceptable. La mateixa cosa podríem dir de Sèrbia quan Bòsnia s'independitzà.

Qui agredix, qui retalla llibertats, qui és fanàtic o fanàtica? L’església dominant que defensa privilegis o els laics que defensen la igualtat? A l’església els laics solament volen llevar-li la llibertat que té de llevar la llibertat a altres.

Qui exclou a qui en el conflicte de les nacions de la península? La nació espanyola que determina el que les altres han de fer, que s’apodera dels impostos, que prohibeix consultes polítiques al poble, que pontifica sobre la llengua, que prohibeix tot allò que li perjudica o li ve en gana, que les exclou de determinades llibertats, o la nació subalterna que no vol ser subalterna, que vol ser igual, que vol llibertat per a decidir, la mateixa llibertat que té Espanya?

Així, doncs, quan els bisbes parlen de dictadura laica o fanatisme estan parlant de fanàtica dictadura catòlica i quan el senyor "Verd" parla de nacionalismes excloents està parlant de l'únic nacionalisme excloent a la península: l'espanyol. 

L’assignatura d’Educació cívica i constitucional promet ser, d’acord amb la neollengua del poder, incívica i, possiblement, inconstitucional.

És excloent el nacionalisme palestí?