1.- Llibertat administrada. La potent ma de Berlusconi arriba a la Mostra de Venèzia. De films italians, diuen, només hi figuraven els distribuïts per Medusa (productora seua) i per la RAI (ent públic manipulat pel president). Censura? No ho diuen. Però assenyalen que la llibertat, la que hi haja, és administrada per Berlusconi.
 |
| La ma de Berlusconi |
2.- Llibertat de callar. Sentència del Constitucional contra la mesa de les Corts valencianes, per no haver respost a preguntes del grup opositor Compromís sobre els contractes de la Generalitat amb empreses vinculades al cas Gürtel.
 |
| Mònica Oltra |
3.- Llibertat d’empresa. Reiterada omissió a la televisió valenciana de fets, esdeveniments, declaracions públiques amb importància política, econòmica i social que no beneficien al poder que la controla.
 |
| Llibertat d'empresa |
4.- Llibertat per a guanyar clients. Un periòdic, identificat amb la intervenció de l’OTAN a Kosovo en 1999, demostrava la seua llibertat i tolerància publicant ara i adès un article teòric i feixuc contra la intervenció, mentre que diàriament apareixien en les seues pàgines emotives narracions de famílies, de nens, de persones perseguides, torturades o assassinades pels serbis. Es mostrava al públic com un periòdic respectuós de totes les tendències. En cap moment, però, va publicar la descripció dels danys en bens i en persones, amb narracions emotives i personalitzades, del que estava passant en Sèrbia, conseqüència dels bombardejos de l’OTAN, igual que feia amb els kosovars.
5.- El guany us farà lliures. Avui dia la propietat privada dels mitjans de comunicació, en connivència o no amb el poder, determinen en cada cas què es pot publicar i què no. Els propietaris són els amos i, per la sacrosanta llibertat d’empresa, autoritzen o prohibeixen segons convinga als negocis. No hi ha censura; hi ha negocis, actuacions empresarials. La censura ha desaparegut o ha esdevingut llibertat, llibertat d’empresa, principi sagrat del progrès. Hom inverteix lliurement en allò que produeix beneficis. L’empresa està feta per a guanyar, no per a perdre. El negoci és el negoci i la finalitat de l’empresa és el guany. Per tant, la finalitat dels mitjans de comunicació és el guany. No es pot subordinar el guany de l’empresa a la llibertat d’expressió o al dret d’informació, perquè aleshores s’enderroca tot el sistema. Una i altre, llibertat d’expressió i dret a la informació, sí, però subordinats al guany.
 |
| Llibertat tolerada |
- Aixi, doncs, no hi ha censura, però hi ha directors de cine, guionistes, autors de teatre que no troben qui vulga finançar o subvencionar les obres que proposen. És la llibertat d’empresa, motor del progrès.
- No hi ha censura, però un cop que has aconseguit superar tots els entrebancs i has acabat el film, la novel·la, l’obra de teatre, els quadres, el o els articles, etc., va i no trobes espectadors o lectors, perquè els que podrien ser-ho no hi estan interessats, no hi troben res a guanyar. Lliurement els rebutjen. És la llibertat d’exercir el dret a la ignorància de tot el que no és guany econòmic o alguna classe de diversió.
6- Recapitulació de totes les coses en el guany i el seu increment. Abans d’acabar, aventuraré un pronòstic, que és el somni dels nostres guies econòmics mundials: estem entrant en un món on l’empresa privada ho dominarà tot; res ja serà públic, tot privat; l’àmbit públic, arrel de tota repressió i de tota censura, haurà desaparegut; per tant, ja tot serà llibertat, llibertat empresarial; el sagrat interès de l’empresa, pel qual aquesta existeix, el guany, ho justificarà tot, perquè tot allò que condueix al guany és llibertat. Serà un paradís: tot privat i res públic! El neoliberalisme portat a la perfecció! La realització absoluta de la llibertat! Alabat siga déu!
 |
| El treball fa liures |
7- De totes formes, no puc deixar de pensar que són els rics qui tenen empreses i, amb elles, el guany i, amb el guany, la llibertat. Aleshores m’esborrone d’imaginar què els quedarà als pobres, amb el sector públic desaparegut; els salaris, baixos per garantir el guany; l’acomiadament, gratuït; la jubilació, petita; l’assegurança social, privada; els sindicats, suprimits; els obrers, a soles davant del patró; etc. Potser només quede l’almoina i la servitud. Censura, en canvi, no, perquè allò que es deia censura és ara sagrat interès de la lliure empresa.
 |
| Tristor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada