A continuació cite uns textos del llibre de Marina Garcés: "Fora de classe (textos de filosofia de guerrilla", (publicat per ARCADIA editorial, 3a edició, 2016, pàg 23): "La dificultat és l'esquer (cebo) del desig. La complicació, en canvi, és la trampa del qui es vol poderós. Qui comparteix les seves dificultats posa l'altre al seu nivell i el fa entrar en un joc d'interlocució: anem a pensar això... junts. Qui vesteix el seu discurs o la seva obra o la seva vida de complicacions, en canvi, el que fa és declarar la seva superioritat i imposar-la com inaccessible."
"Per això no hem de confondre la dificultat amb la complicació ni admetre el xantatge de la facilitat com a únic lloc on trobar-nos. El que és important per a mi, és fer possible l'aliança entre dificultat i simplicitat .." "...Contra el que diu el sentit comú, penso que l'exposició a la dificultat és igualitària perquè pressuposa la igualtat de les intel·ligències com a punt de partida de tota relació, ja sigui educativa, afectiva, estètica o política."(p. 23)
"...En nom del poble, es confon la cultura del poble amb la cultura per al poble. En nom de posicions anticlassistes, es tornen a marcar els límits del que el poble, entenent "els de baix", poden entendre, aprendre i consumir. Contra la alta cultura, es condemna gran part de la població a quedar-ne exclosa. Paradoxalment, l'antielitisme es converteix en una nova forma d'elitisme.
"El principi de la cultura és que no hi ha límits a l'accés a la cultura..." "...La igualtat no és un resultat, és una premissa i té una sola consigna: comparteix el desig i no tractis mai l'altre d'idiota" (p. 24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada