Aquest país necessita una repassada a fons

                     

El PP manant, amb eleccions o sense eleccions; Ciudadanos, confabulant amb el PP i maquinant amb tripijocs per deslliurar-se de les conseqüències  de certes corrupcions passades, presents i futures; publicant-ho, fins i tot sense vergonya ni por, en la premsa afí ("El País" del 24/8/16); el poble votant-los... Està clar que aquest país necessita una repassada a fons.Una repassada que sols serà possible a llarg termini reeducant-nos tots. Necessitem una nova visió del món, una ètica insubornable i una millor capacitat de reflexió crítica (que siguem capaços, tots i totes, de jutjar per nosaltres mateixa allò que passa, allò que ens diuen les publicitats econòmiques interessades i els partits tramposos com PP, C's... i...). Necessitem una nova educació, una repassada a fons de l'educació actual; de l'educació que reben els nostres fills i les nostres filles i la que rebérem nosaltres en el passat. És una tasca difícil i, pot-ser, llarga, però és indefugible, si no volem fondre'ns com la neu en un migdia d'estiu per regar i abonar un crudel futur neocapitalista (amb un cert regust franquista), que pot acabar amb l'humanisme del país, si és que li'n resta una mica.

                       

                       Heu aquí, segons Palinuro, la chusma que ens amenaça

                                                 (cotarelo.blogspot.com.es)

A propòsit del que estic dient, no m'estalvie d'afegir que pels anys 66-78 va sorgir el "Seminari de Pedagogia del Col·legi de Doctors i Llicenciats del D.U. de València" amb la missió d'experimentar i fomentar una nova pedagogia (aquesta, antifranquista) que substituira la franquista vigent. Què volia dir "nova pedagogia"? Volia dir conectar amb les innovacions pedagògiques practicades durant la República i adaptar-les a les circumstàcies noves; volia dir conectar amb les investigacions i renovacions pedagògiques practicades en França; volia dir constituir grups de treball ("Seminari de Pedagogia") en el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, etc. Grups de treball, estatges, discussions, rendiments de comptes sobre les noves experiències, etc., etc., etc. Nosaltres, docents i alumnes (els que vàrem participar en l'experiència), apreniem fent ("només hom aprén allò que hom fa", "sólo se aprende lo que se hace"). Els alumnes aprenien fent. Fent en petits grups, on aprenien a discutir educada i raonablement; on aprenien a investigar en grup; on aprenien a plantetjar-se problemes; on aprenien a comprendre l'entorn socio-cultural on vivien: on aprenien que per aprendre és necessària la relaciò democràtica; on aprenien que la ignorància prové del poder irracional i la dictadura; que la racionalitat es recolza i potencia en la democràcia. Els nens i nenes educats de tal manera ara sabrien (si haguera continuat l'experiència i s'haguera extès per tot arreu) que "Presidente en funciones" és una figura difícilment democràtica i racional, que la corrupció és corrupció en Espanya i en Constantinopla, que Espanya "és un país secuestrado por un mentiroso" (http://www.eldiario.es/zonacritica/Rajoy-mentiras-Investidura_6_549155113.html) i que un país segrestat no és un país lliure ni democràtic. Etc., etc., etc., ...No creieu que caldria donar una bona repassada a fons, una bona repassada pedagògica, a aquesta malhaurada Espanya, una bona repassada que llicenciara a gran quantitat de polítics i que reciclara el cervell de gran part d'electors? En fí, caldria encara fer referència a la progressiva desídia amb que el PP tracta l'ensenyament públic.No cap dubte: tal com estem, el futur s'ens presenta negre.

                        

     ----           ------------------------        ------ ------------------        ---- 

Qui vullga tenir una idea més acurada de l'experiència pedagògica a la que m'he referit pot acudir al llibret: ANTIFRANQUISMO Y RENOVACIÓN PEDAGÓGICA. El Seminario de Pedagogia del Colegio de Doctores y Licenciados del D. U. de Valencia (1966-1978). Edita: Fundación de Estudios e Iniciativas Sociolaborales - CCOO PV. Colaboración: Universidad de València. Colegio Mayor Rector Peset. Autors: Guillermo Gil Vázquez, Rafael Gómez Villar, Mónica Pérez Herranz, Dolores Sánchez Durá.

La injecció intravenosa del PP en l'electorat

                                     
                                                                                         

                         

Si hi ha més pobres que rics, per què els partits dels rics (PP) guanyen les eleccions i els dels pobres les perden?

PORCO MONDO!

Les anomenades classes populars (és a dir, que pertanyen majoritàriament al poble, les clases pobres de la societat) no són populars (no són estimades, volgudes i afavorides per les mateixes persones que les constitueixen, les persones pobres que pertanyen a elles). En les eleccions es comporten com classes privilegiades, a les quals voten. Tot passa com si es consideraren enemigues de sí mateixes. Els pobres de la societat pateixen una forta addicció. Són com drogadictes. S'injecten la droga de votar al PP, encara que sàpiguen els seus efectes nefasts.

      

Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. El voto del pobre te va a helar el corazón.

Rajoy és la droga del pobre, a la qual aquest no pot renunciar. Se la injecta, el vota i així ens va. 

La dificultat desperta el desig, diuen. Cal, però, fer "distinguos", segons què i com. Per exemple: el cas d'un poble caigut en la misèria per la política del PP i que, malgrat això, dóna en les eleccions la victòria a aquest PP, responsable de les seues difficultats econòmiques. Caldria analitzar per què el poble castigat vota al castigador, com l'ase que pega guitzes a un agulló (a cada guitza, un ferida dolorosa i sanguinolenta). Està clar que en aquest exemple les dificultats més o menys doloroses no desperten el desig d'acabar amb elles per la via correcta. Voten al ric, al ric que és fa ric fent-los pobres. Si més no, són l'esquer d'uns eixelebrats que desperten el desig de la pròpia destrucció tot sotmetent-se voluntàriament a l'explotació dels senyorets.

"Según parece, la trama Gürtel ocultó a Hacienda ganancias por más de 50 millones de euros y eso solo pudo hacerlo en estrecha connivencia con el PP, al que los jueces conceptúan como una asociación de presuntos malhechores. No es que en los demás países europeos no puedan producirse estos desmanes. Estos y otros mayores. Lo que sí sucedería en esos países es que el gobierno del partido responsable y, según parece beneficiario, de esos presuntos delitos no duraría veinticuatro horas. Aquí, en cambio, se presenta de nuevo a las elecciones." 

(Palinuro: NO es NO a la corrupción, el chantaje y el franquismo. cotarelo.blogspot.com.es)

El "descojone"

     

Españoles, Franco no ha muerto

Españoles, Franco no ha muerto.
No ha hecho falta
España es franquista

                               

El diario El País ya es un diari de dretes: "La dirección del PSOE", diu, "frena el debate sobre la investidura" (de Rajoy). Aquest partit també ha canviat: ja no és socialista. Obrer, potser sí, perquè els obrers (sembla) no són ja ni socialistes ni comunistes. I si la democràcia es manifesta votant, el PSOE tampoc sembla demòcrata demòcrata: "los expresidentes González y Zapatero, el exvicepresidente Alfonso Guerra, el expresidente del parlamento europeo José Borrell; el exministro José Bono" han "pedido en los últimos dias un debate que aborde la abstención y evite las terceras elecciones en un año..." (El País 6/8/16).

El futur és nostre! 

Però... qui som nosaltres?

No serà que nosaltres som els altres: que ens han canviat?

Jo diria que sempre hem sigut així: que hem nascut canviats.

Aquí radica la saviesa dels nostres amos!

El somni

 



                                                        Oliva

Ahir vaig tindre un somni que em va deixar estupefacte. Vivia en l'Oliva del passat. Els nobles comtes de Centelles i Riusec s'allotjaven al palau. Tot, al poble i rodalies, estava com avui, però vivíem sota el domini d'eixos senyors, en els quals confiavem i als que volíem i respectavem ("Qué bo que és el senyor comte, quan que sap. Si ens portem bé, ens farà rics").

En el terme hi havia horts de tarongers. I les taronges, com ara, anaven de mal en pitjor. El senyor Comte va decidir portar el gas a Eivissa, on tenia interessos hotelers. Per això va traçar una línia per on devia anar la conducció i, en la part que passava pel terme d'Oliva, va fer arrabassar tots els horts que molestaven (com les taronges no valien res...). La gent comentava: "Si el gas ve d'Argèlia, per què no el porta directament d'allà amb una canonada que unesca Magreb i Eivissa? És un trajecte més curt: els pirates berebers surten d'allí i ràpidament arriben a les nostres platges. Tindrà alguna fàbrica de gas terra endins? ("Qué bo que és el senyor Comte! Quant sabut és! Si ens portem bé ens farà rics")".

                                                     Santaneta

Les taronges anaven barates, però els supermercats dels senyor Comte les venien bén cares. I, damunt, n'importava de països bàrbars i infidels ("Què bo que és el senyor Comte, quan sabut és! Si ens portem bé, ens farà rics").

El senyor Comte decidí fer línies d'alta tensió per a que les seues llanternes il·luminassen les barraques construïdes més al sud. Aquestes línies podien perjudicar la nostra salut en un futur pròxim. Per això alguns es van atrevir a protestar. Però només alguns ("Què bo que és el senyor Comte, quan sabut és! Si ens portem bé, ens farà rics").

La calçada passava, com ara, per dins del poble. I un munt de carruatges, de cavallers, de vianants, de gossos i de gats s'atropellaven per ella fent un soroll i una polseguera que no ens deixava respirar. Li demanaren que fera una altra calçada de circumvalació i, mentres tant, alliberara del pagament la gran calçada que deiem autopista. Però responia que els seus negocis anaven mal i no podia prescindir del tribut de pas ("Què bo que és el senyor Comte, quan sabut és! Si ens portem bé ens farà rics").

En el període anterior ens havien llevat el tren Carcaixen-Dénia i, en el període actual, el senyor Comte havia portat fins a Gandia un de via ampla. No va voler que aplegara a Oliva (seria pels ingressos que li venien de les tartanes de línia?). Alguns poc agraïts remugaven que volia orientar el turisme cap a la costa de Gandia, on estava construint grans i nombroses barraques. Sempre tenia excuses per no portar-nos el tren. Desprès estaven els tributs de pas que aportava la gran calçada, denominada autopista. Un dia, per açò i un altre, per allò, el cas és que el tren no arribava mai. I nosaltres sempre dilapidant temps i diners en desplaçar-nos cap a València ("Què bo que és el senyor Comte, quan sabut que és! Si ens portem bé, ens farà rics".)

El que sí que era estrany era que la conducció del gas, les línies d'alta tensió i altres mampreses per l'estil, eren projectades i fetes de seguida, mentres que el tren i la circumval·lació trigaven i trigaven i no arribaven mai.

Per aquell temps havia escomençat una crisi econòmica que tenia l'origen a les colònies d'Amèrica (no sé si les nostres o les de la Pèrfida Albión). Allà, es deia (cosa rara i incomprensible) que els banquers havien fet negocis amb els fematers o amb els amos dels abocadors. O, pot-ser, les accions s'havien fet pudentes? No ho sé ben bé. El que era cert és que havien fet fallida i s'havien enfonsat. Tant, que els bancs d'ací s'havien contaminat (no sé per qué) i havien deixat de donar prèstecs per a la construcció de les barraques de la platja. Com que l'amo dels bancs era el senyor Comte, la gent estava sufocada, però repetia: "Qué bo que és el senyor Comte, quan sabut que és! Si ens portem bé, ens farà rics".

En això, em vaig despertar bastant desconcertat. Al meu voltant casi tot era igual que al somni. Només faltava el senyor comte. El palau, venut i enderrocat, eren cases de veïns. No teniem tren. La calçada atravessava el poble. La gran (la coneguda pel nom d'autopista) passava per fora i costava un grapat d'euros circular per ella. Els horts de tarongers dormien secs i abandonats. Ara bé, nosaltres, de simples súbdits, haviem ascendit a ciutadans amb capacitat d'elegir i ser elegits... Però..., malgrat tot, la riquesa no era una qualitat que predominara en el poble...

Això sí, cada dia es veien més forasters i forasteres, estrangers i estrangeres, pels carrers i per la platja, sobre tot en l'estiu... 

El Palau

Els horts