C's-PSOE, un canvi per a que tot siga igual (o pitjor)

Entrada anterior: Sobre la proposta de Varufakis, la futura màquina intel·ligent i la trencadissa Espanya

És evident que avui ja no se sap què és socialisme. El pensament dels neoliberals està dominant el cervell dels socialistes. Quan el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) s'alia amb un partit de dretes com C's (Ciudadanos) i menysprea un partit d'esquerres com PODEMOS, algunes lletres de la sigla PSOE han perdut significat. Jo diria que són la "S" (de Socialista) i la "O" (d'Obrer). El pacte entre PSOE i C's és, clar i net, un pacte neoliberal, anti-socialista i anti-obrer. És un pacte per a canviar la societat..., però al revés. És un engany, una burla. Denominarem d'ara endavant efluvis socialistes amb un toc democràtic a les emanacions corruptes?.  

De tota manera, cal reconèixer que la cosa no comença ara. Ja fa algun temps que el bipartidisme passat va determinar que el PP i el PSOE foren citats sovint amb un sol nom: PPSOE.

Actualment el PP està tan vell i tan merdós de corrupció que ja no resulta útil als poders fàctics de l'economia, la internacional i la nacional. Per això es pretén substituir-lo per C's i PSOE: C'sPSOE (o C'SOE? No sé). Ja ho diran els interessats. 

Tindrem un centre bifront (Ciudadanos), com Janus, el déu romà bifront. Un centre (una nova dreta) que igualment pacta amb la dreta oficial (cara que mira al PP) que amb l'esquerra fictícia (cara que mira al PSOE), també oficial? 

"O estarà fora del govern i recolzarà investidures"? Com diu Olga Rodríguez en "Ciudadanos y PSOE: Todo por la causa" (eldiario.es, 24/2/16).

L'article de V. Navarro, en canvi, té una visió diferent. "Por qué no se establece un pacto de izquierdas" (clica) senyala que la manca de pacte es deu a que els dos partits (PSOE i PODEMOS) representen una visió distinta, i, fins i tot, oposada, en quant a allò que es necessita fer en Espanya per tal de resoldre la Gran Recesió.​

I continua: 

"Hoy el problema mayor que tiene España (incluyendo Catalunya) es el de estar sumergida –lo ha estado durante ocho años- en una Gran Recesión que para millones de españoles es una Gran Depresión. El intento de mostrar que tal recesión ya ha terminado es insostenible cuando se ven los datos de desempleo, precariedad y bajada de salarios de las personas. Los datos muestran el enorme drama que viven las clases populares de este país".

"La división mayor en este país no es entre los que defienden el referéndum en Catalunya [Podemos] y los que no lo apoyan, sino entre los que proponen continuar tales políticas neoliberales y los que se oponen a ellas. Entre los primeros están el PP, Ciudadanos y la dirección del PSOE, y entre los segundos están Podemos, En Comú Podem, En Marea, Compromís e IU, y podrían sumarse ERC y EH Bildu, entre otros partidos de izquierdas. En realidad, la oposición de estos últimos partidos de izquierdas a la visión uninacional y radial del Estado español (máxima opositora de la visión plurinacional de España) está relacionada con la identificación de este Estado con la promoción de dichas políticas. De hecho, el Estado español, como resultado de una Transición inmodélica, ha mantenido sobre él el enorme dominio de los grupos financieros y económicos dominantes, actuando estos con mayor desinhibición sobre el Estado en los últimos años de la Gran Recesión. Un elemento clave de dicho Estado ha sido el bipartidismo y, por lo tanto, el PSOE".

La transició immodèlica! Eixa que C's i PSOE volen que siga ara el model de la nova situació. Alguns han defensat el pacte C’s-PSOE subratllant que entrem en una altra transició que, pareguda a la primera, ens dóna grans esperances. És a dir, que tant de temps denunciant la primera transició, causa dels mals que patix la política española, i ara ens venen a solucionar-los, no suprimint-los, sinó augmentant-los, provocant una involució política?  

Sobre la proposta de Varufakis, la futura màquina intel·ligent i la trencadissa Espanya

Entrada anterior: Sobre titelles i certa senadora

Quan vaig començar a buscar el "pensament" que dirigiria l'escrit de la setmana, em vaig veure temptat, reclamat (què sé jo? diguem-li torturat?) per una excessiva abundància de problemes complexos que m'incitaven, tots a l'hora, i em deixaven sense alè: 1) que si ens interessa la nova iniciativa paneuropea proposta per Varoufakis de crear una xarxa de ciutats rebels contra l'austeritat neoliberal dels amos de la UE, a saber: la CE -Comissió Europea-, el BCE - el Banc Central Europeu- i el FMI -Fons Monetari Internacional-; 2) que si caldria analitzar els problemes que planteja la microbiòtica en el ser humà cara a l'alimentació i el modus vivendi natural o naturista...; 3) que si les màquines intel·ligents, pronosticades per al futur, podrien acabar amb la humanitat...; 4) que si els forasters, naturals d'altres parts d'Espanya, que viuen i treballen en autonomies no castellano-parlants (com Galícia, País Basc, Catalunya, València) són com els serfs de la gleva medievals, perquè els obliguen a aprendre i parlar l'idioma de la terra sobre la qual treballen...; 5) que si el fet que el PSOE no vulga pactar amb PODEMOS (mentre aquest partit mantinga en el seu programa el referèndum català sobre la independència) és una excusa, en la qual coincideix amb les dretes, per tal d'evitar un govern d'esquerres, o per la por "de que se rompa Espanya", trencadissa que és ella, sempre a punt de trencar-se, com els nens i nenes que corren, boten i es trenquen les cames, ..., o com les cadires velles, que quan t'hi asseus... plof! et trobes amb el cul en terra,... o com els gots de vidre que es trenquen quan vesses dins d'ells llet massa calenta... Cal no oblidar que el PSOE va decidir un dia convertir-se en un partit neoliberal seguint l'exemple del laborista anglés Toni Blair, de funesta memòria. 

Confesse que em sent incapaç d'abordar qualsevol d'aquests problemes d'una manera digna i competent. Menys encara, tots a l'hora. Hem referiré a alguns:

1) Pel que fa a la proposta de Varufaquis, la meua positura és simple. Revoltar-nos tots a una contra l'austeritat neoliberal. Ja és hora de que es resolga el problema de la crisi sense descarregar tot el pes de la solució sobre les magres espatlles dels que més pobres són i menys responsabilitat tenen pel que fa a la situació econòmica on hem anat a parar.

3) Pel que fa a la idea que les màquines intel·ligents, pronosticades per al futur, podrien acabar amb la humanitat, he de dir que em sembla una idea encertada. Perquè les investigacions que hauran de ser necessàries per tal d'arribar a l'esmentat invent requereixen un enorme cost de personal, de temps i de material que no pot portar-se a cap sense un gran capital, gran capital del qual solament disposen els grans capitalistes que estan imbuïts pels principis neoliberals, el més important dels quals és el rendiment econòmic per damunt de tot. Això em fa pensar que la màquina en qüestió sols es posarà en marxa si és útil per als interessos dels inversors: crear riquesa per a ells en primer lloc i deixar a banda valors morals, supervivències humanitàries, controls climàtics, etc. Oblidem-nos, doncs, en el cas de l'esmentada màquina, de solucions al canvi climàtic, de solucions a problemes ecològics, de solucions que impliquen millores humanitàries, etc. Considere, doncs, que les possibles màquines intel·ligents futures poden conduir, en un temps no massa llarg, a la destrucció de la humanitat, cosa que ja sospiten alguns respecte al tractat interoceànic conegut per les sigles TTIP. No és una possibilitat trivial. 

4) Pel que fa a allò de nomenar "serfs de la gleva" als que, originaris d'altres autonomies, estan obligats a aprendre l'idioma de l'autonomia, en la que estan vivint, estudiant o treballant, és tan ridicul i fora de lloc que no hauria de merèixer cap comentari. No obstant, afegiré aquest: aprendre i parlar la llengua del país on hom treballa (o simplement hom viu) no és una servitud, sinó un respecte a les persones, éssers humans amb les quals hom conviu i un enriquiment socio-cultural, tant personal com social. Si hom ignora llur idioma, hom els obliga a parlar el del visitant i recloure el seu en sa casa, mentre que els visitants, immigrants, refugiats, etc. sempre tindrem (o tindran) la nostra terra (o llur terra), quan hi tornem, on parlarem (o parlaran) tranquilament la nostra (o llur) llengua. Si no respectem la llengua d'aquells o aquelles que ens hostatgen, podríem trobar-nos en aquella situació que va donar lloc a l'antic refrany valencià: "forasters vindran que de casa ens trauran". És una qüestió d'urbanitat, cortesia i civisme, a més d'un deure respectar els costums i la llengua dels naturals de la terra on vivim. No anem a colonitzar un grup social, sinó a aprendre noves formes de vida i noves formes d'expressió al temps que ells ens ajuden a viure i aprenen les nostres. El foraster que aprén la llengua del país que visita amplia el seu horitzó. Una llengua apresa i practicada enriquix els coneixements i les capacitats intel·lectuals de qui la practica. Amb la llengua s'aprén noves formes de viure i noves capacitats per comprendre el món. Una llengua és una gran porta oberta al món, un món que ignoràvem quan no la coneixíem.

Etcétera..., etcétera..., etcétera.

Sobre titelles i certa senadora

Entrada anterior: És immortal la corrupció espanyola?

Els media ens han informat que els titellaires de l'obreta de titelles "Gora Alka-Eta", han estat detinguts i tancats, mentre l'alcaldesa pepera de València, Rita Barberà era nomenada membre de la comissió permanent del Senat. Desprès, els titellaires han estat alliberats, però a la ex-alcaldesa no li han retirat les exempcions legals concedides.

L'expressió "Gora Alka-Eta" recorda el medicament antiàcid alka-seltzer. Si diem: "Gora Alka-Seltzer", estarem victorejant en basc el producte farmacèutic, gràcies al qual podem anular l'acidesa gàstrica. Si, en canvi, diem: "Gora Alka-Eta": estarem victorejant un possible producte polític que és el producte d'una transformació, en la qual la metafòrica acidesa del terrorisme ha estat eliminada pel metafòric àlcali pacifista d'un partit democràtic. És a dir, una Eta alcalina no és una Eta àcida. És metafòricament una Eta pacífica, una Eta que ha deixat de ser terrorista, com un estómac àcid i ulcerós perd l'acidesa agressiva, si li subministrem l'àlcali del bicarbonat.

La ràpida reacció, doncs, del govern i de la submisa judicatura, en empresonar els titellaires, podria significar que el terrorisme d'Eta els beneficia. Per això pretenen trobar-lo on no està, per atemorir les possibles víctimes i la població en general temorosa del terrorisme. Sembla que pretén avivar o mantenir viu el foc del natural rancor i desig de venjança en les famílies de les víctimes. Així, sobre un subsol de por i d'odi, s'erigeix en l'àngel venjador, pany i clau del pacífic benestar futur, el futur del PP. "Por sus mentiras los conoceréis".

Per a un partit amb la gangrena de la corrupció rosegant-li les entranyes, empresonar els titellaires com terroristes etarres, és un respir, imaginari, si més no. Imaginari, perquè és impossible amagar l'evidència que el partit com a tal, des del cap als peus, es manifesta com una corrupció organitzada (la doble comptabilitat, els sobresous, els robatoris amagats, etc.). A aquesta evidència contribueix el nomenament de l'alcaldesa valenciana, Rita Barberà, com a membre de la Comissió Permanent del Senat. Sembla que, mentre continua allí, no serà investigada (un peper o pepera més, deslliurada de la lepra abans de les properes eleccions i dels possibles pactes, en qualitat d'aforada). En lloc de veure-la, en companyia d'altres delinqüents, davant d'un tribunal i/o arrossegant les cadenes de la presó, vestida de presidiària, la veiem i la veurem amb l'aura prestigiosa d'una senadora que protegeix el poble valencià, innocent i devot, com una verge Maria que vessa sobre ell innombrables gràcies, gracietes i beneficis. El contrari del que pensem que ha fet, fa i farà, perquè eixa sembla ser la seua natura (com l'escorpí de la faula: "L'escorpí i la granota").

Independientes de la justicia, digo

És immortal la corrupció espanyola?

Entrada anterior: Un país que s'enfonsa i un altre que s'enlaira

El PP

"Compromís pide a Anticorrupción que inicie los trámites para declarar ilegal al PP ante lo que no son casos aislados de corrupción, sino lo que podría ser práctica extendida de esta formación". Però, compte!: a mesura que se'n descobreixen més (més casos de putrefacció, més casos de corrupció, més casos d'organismes delictius en les essències del PP), en la mateixa mesura, més expectatives de vots apareixen en les enquestes a favor del PP. Seran il·legals els votants del PP? O és que els il·legals som nosaltres, les persones honestes i "respetuosas de los bienes ajenos"? Cada dia estic més convençut que Espanya "es un desatino en lo universal"; que el vell filòsof grec, Diògenes de Sínope (412-323 abans de JC) ja donava a entendre la corrupció social quan buscava, amb una llanterna encesa, un ésser humà, de dia, a la llum del sol, en la plaça pública. Sempre que recorde aquest filòsof pense que en Grècia ja predominava el PP en la part negativa del poble. Per això, algun temps desprès (l'any 399 abans de JC) una persona honrada com Sòcrates va ser condemnada i va tenir que beure la cicuta. A qui li tocarà beure-la ara? Sempre pagarem els justos pels pecadors, tan catòlics que són aquests?

                                      ----------    ----------   

Més d'una vegada hem oït i hem vist en els media repetir una frase més o menys com aquesta: "hemos de conservar la igualdad de todos los españoles". No es refereixen a la igualtat econòmica, no. Es refereixen a la possibilitat de la independència de Catalunya en nom de la igualtat. Quina? Si nosaltres es quedem, perquè som Espanya, Catalunya també s'ha de quedar: ho mana la Constitució.

Això em fa qüestionar la igualtat que gaudim els espanyols, per ser-ho, sota una constitució i unes lleis com les que tenim.

Que sàpiga jo, molts potentats defraudaren Hisenda, i Hisenda els perdonà. Les grans fortunes han augmentat els seus patrimonis, gràcies a la crisi, mentre que tots hem vist com el poble pla s'ha arrossegat pel terra i/o s'ha afonat en els avencs de la misèria i les malalties; les dones espanyoles no són tractades igual que els homes... i, a més a més, cauen sovint assassinades pels mascles. De quina igualtat disposa el poble espanyol? La de tenir sotmesa Catalunya? Serà que Catalunya està obligada a pertànyer a Espanya com la resta d'espanyols? És aquesta la igualtat? Això em fa pensar que, atesa la situació en la qual ens trobem, permetre la independència de Catalunya seria per als espanyols com una bufetada, car no tenim més remei que quedar-nos, mentre que ells s'alliberarien d'Espanya. És una qüestió d'enveja? És per això que el PSOE no pot (o no deu) pactar amb Podemos, perquè aquest preveu en el seu projecte polític consultar als catalans, mitjançant un referèndum, sobre la possible independència de Catalunya? I que, per contra, hom el pressiona a pactar amb el PP i consagrar, per tant, en el poder la corrupció absoluta de l'Espanya eterna?

                                  ----------          ----------

A punt d'enviar aquesta entrada als núvols, un fraternal amic m'envia aquesta notícia: 

"El presidente de la Organización Médica Colegial (OMC) no se ha mordido la lengua. En una conferencia en el Club Siglo XXI de Madrid, Juan José Rodríguez Sendin, ha arremetido contra la desigualdad social que se ha acrecentado en estos largos años de crisis y contra sus efectos en la salud: LA ENFERMEDAD MÁS GRAVE A LA QUE NOS ENFRENTAMOS LOS MÉDICOS ES LA POBREZA” del Dr. Rodríguez Sendín, President de la O.M.C. (Organización Médica Colegial). 
http://www.lavanguardia.com/vida/20160204/301908918176/medicos-crisis-salud-pobreza.html

                                    ----------          ----------  

A jutjar per l'expectativa de vots, l'Espanya immortal i eterna no passarà de ser un desert invivible, perquè la corrupció humana eterna es correspon amb una desertització moral, climàtica i ecològica eternes: hom haurà exterminat tot germen de vida sobre la pell de brau.