El poder econòmic és l'enemic de la democràcia

Entrada anterior: És possible un govern de progrés entre dinosaures, cavernícoles i capitalistes?

Dictadura educada. Però dictadura.
És la regla. 

En l'entrevista publicada pel "diario Público", Yanis Varufakis (ex ministre de Finances grec) diu: "Els enemics de la democràcia han sigut i són els que tenen poder econòmic": l'establishement.

"L'amenaça a la democràcia sempre s'ha trobat en el desdeny que sent per ella l'establishment."

"Quan la democràcia produeix el que l'establishment desitja oír, aquesta no és un problema. Però quan genera forces i demandes en contra de l'establishment, aquí és quan la democràcia es convertix en una amenaça."

"Ja en la primera reunió de l'Eurogrup a la qual assistí —representant un Govern acabat d'elegir...—, quan intentí plantejar un argument que (vaig pensar) ningú podria rebatre, quedí de pedra en oir el ministre de Finances alemà (Wolfgang Schäuble), dir-me, literalment, que no es pot permetre que unes eleccions modifiquen la política econòmica".

"A llurs preguntes sobre el programa econòmic, intentí explicar que, si volíem fer que el programa grec funcionara desprès de cinc anys d'estrepitós fracàs, que havia portat a la pèrdua de casi un terç de la renda nacional, devíem analitzar aquestes variables en un tot conjunt".

"Però em respongueren que les regles diuen que solament devíem tenir en compte un nombre. I jo vaig respondre: "I aleshores què fem? Si tenim una regla que no funciona, deuríem canviar-la". La resposta va ser: "Una regla és una regla"! I aleshores jo li vaig replicar: "Sí, aquesta és la regla, però per què ha de seguir essent-ho?" Arribats a aquest punt, vaig rebre una resposta tautològica: "Perquè és la regla"

"Tot l'operatiu en Brussel·les es bassa en un procés de despolitització de la política". 

Quan Varufakis va voler parlar d'una situació generalitzada de fam, del nombre de foguers sense electricitat i calefacció en hivern, etc., li respongueren que eren dades i qüestions "massa polítiques". 

I Varofaquis reflexiona: "Però tot aquest intent de despolitització no és, al cap i a la fi, profundament polític?"

Aquí està "la mare dels ous", pense jo, el motiu real, desencadenant de la situació. Les regles despolititzades són regles polítiques! És tracta de la nova política neoliberal: la política despolititzadora. És a dir: una trampa, un engany, una ficció: "una dictadura!", una dictadura econòmica que vol passar per regles econòmiques en un sistema regit per la llibertat (¿?), la màxima llibertat social de tots els temps (¿?), la nova llibertat. La llibertat dels dictadors. Aquesta nova llibertat, la neo-llibertat del neoliberalisme, és una dictadura de regles intocables. Intocables pel poble! Estan més enllà de l'abast de la democràcia. O les acceptes o et mors de fam. Recordeu els emperadors, recordeu els reis absoluts, recordeu l'aristocràcia en el seu millor temps? Doncs mireu ara la regla neoliberal. Una nova llibertat antiga. Tan antiga que es presenta com nova. Nihil novum sub sole neoliberal.

Ens fan caure en una crisi econòmica i ens prohibeixen sense prohibir, ens exploten sense explotar-nos, ens deixen nuets i en conill perquè ho diuen les regles econòmiques, per sortir de la crisi. Hom aconsegueix que el poble vote obsessivament i lliure a favor dels responsables corruptes de la seua situació. En Espanya el PP trau majoria, desprès de quatre anys de corrupció i de mentides a tots els nivells! Abans era la dictadura de Franco, Hitler, Stalin, Mussolini. Ara és la llibertat per complir les regles de sortida de la crisi, que, casualment, són les regles..., les sagrades regles intocables de la dictadura!

 "-Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho.

  -Ya lo veo —respondió Sancho—, y plega a Dios 

que no demos con nuestra sepultura..."