Qui són els responsables de les injustícies socials?

Les enquestes del CIS (manipulades "porsupuesto" ) ens fan pensar que la justícia social és un concepte passat de moda. El poble elector pensa (això pareix) que viurà bé si no hi ha justícia social. Aquesta és la conseqüència que es pot traure examinant els darrers resultats de les enquestes. Els partits que busquen el bé de les classes populars són perillosos. Són, en canvi dignes de confiança i admiració els partits "amiguitos de los ricos", com són PP i Ciudadanos.

Aquestes dades suggereixen (¿?) que en la ment de les classes populars la riquesa és un valor ètic i social. Per això votarien a favor dels partits dels rics. Són pobres, però tenen mentalitat de rics. La ideologia en què es mouen és la dels rics. 

Tot passa com si es consideraren a sí mateixos un perill per al progrés. Com si cregueren que la societat només pot continuar pròspera sotmetent-los. Els treballadors, els aturats, els mal pagats, els econòmicament febles, són la salvació de la societat, si continuen sotmesos, a mitges maltractats i a mitges explotats. Per això voten als explotadors: el PP i C's, que són la garantia d'una societat injusta, però amb una classe superior pròspera i falaguera. La pobresa dels treballadors és el fem que fertilitza la riquesa dels rics, que "són" la societat. 

La major part dels que manifesten la seua intenció de vot són treballadors i treballadores explotats, però tenen la mentalitat d'explotadors. Viuen en una realitat real, però se senten ideològicament en una ficció imaginativa. Per això voten als seus (que són, per desgràcia, els seus enemics reals).

Tenim alguns exemples en el passat recent, quan, desprès d'un PP valencià, que havia balafiat de diverses maneres els bens de tots els valencians, que havia provocat un accident de metro amb un centenar de víctimes entre morts i ferits i s'havia merdosament corromput en multitud d'aspectes econòmics, a la següent legislatura va ser elegit i premiat altra vegada per majoria absoluta. 

Aquell poble valencià, com el poble espanyol que manifesta la seua intenció de vot en el CIS (manipulat?), vivia i viu en un món irreal, fabricat per la ideologia neoliberal, ideologia que impregna la premsa, que impregna la televisió i és l'aliment diari amb el qual ens alimentem els pobres desgraciats d'aquest món d'esclaus, esclaus devotament auto-sacrificats al servei dels seus amos, amb una dedicació tal, que si visquérem en un altre món, consideraríem contra natura.