Els atemptats islàmics a París

Entrada anterior: I si allò que figura com veritat fos mentida?

Per què el terrorisme contra França? França és el País de la Revolució francesa, el principi del final de l'ancienne régime. És el país de les llibertats, el país del laïcisme. Un dels països colonitzadors en Àfrica i l'Orient Mitjà. A França, per tant, hi ha un gran nombre d'immigrants d'aquests països. França és el país de Charlie Hebdo. En fi, França és el país on s'hi troba un partit racista-populista ultradretà, que està creixent amb rapidesa a costa dels partits d'esquerres: el partit de Marinne Le Pen. Sembla que per tot això i perquè un sector dels musulmans immigrants se senten discriminats, ofesos i menyspreats, possiblement hom hi ha trobat gihadistes disposats a immolar-se per Alà. 

Un efecte previsible de la matança terrorista podria ser l'augment de la por, de l'odi i de la repressió francesa (tant com de les societats occidentals) envers de la població islàmica establerta en França i, per tant, del vot favorable al partit racista. Aquest fenomen podria espantar els que fugen de la guerra de Síria i busquen refugi en França i Occident. Restarien als seu país, on lluny ja de la considerada funesta influència democràtica i laica, restarien al servei de l'EI, el qual els podria manipular a pler. O eliminar-los, si no respongueren possitivament als seus interessos.

La possible reacció bèl·lica del món occidental, com ha passat quan França bombardejà llocs sensibles de l'Estat Islàmic (acció, per cert, bastant inhumana), pot tenir la conseqüència directa de l'augment de l'odi gihadista vers França i el món occidental i, per tant, ratificar-los en la seua disposició a morir matant per  Alà i per l'islam. 

Hi ha un món invisible, un món mental, psíquic que no sempre percibim i que decideix de les nostres vides. Una superestructura amagada que és difícil de percebre. Aquella mentalitat, per exemple, capaç d'organitzar la massacre de París.

Tenim altres exemples d'amenaces invisibles als ulls normals que estan a l'aguait i/o que ens han massacrat. Per exemple, la crisi neoliberal. Presenciàvem les noves maneres econòmiques del neoliberalisme, però no la massacre que ens amenaçava. Veiem les converses secretes a porta tancada sobre el TTIP, però no l'estrall que planeja sobre els nostres caps. Ara veiem el progressiu augment de l'escalfament global, però encara no la calamitat ecològica universal futura. Vivim més o menys tranquils, eufòrics, jubilosos, tancant els ulls davant de les amenaces que ens assetgen. I aquestes estan aquí, assetjant-nos, per saltar sobre nosaltres en el moment més oportú, com la crisi neoliberal. I  nosaltres, quan aplega o apleguen, ens estranyem espaordits. No sabem, però, que som nosaltres la causa, total o parcial. Gemeguem pels efectes econòmics neoliberals (la crisi) i votem a favor dels enemics neoliberals causants de la crisi. No ens agrada la corrupció dels altres, però els votem. Podríem cantar amb Antonio Machin (aquell cantaire de la nostra prehistòria): "Mi rival es mi propio corazón, por trahicionero..." Som co-responsables de les nostres desgràcies.

-----------

A França els immigrants islàmics se senten discriminats i veuen que cada dia creix el partit de Le Pen, gràcies als francesos... Mentre, allà lluny, a  l'Orient Mitjà, per contra, creix el gihadisme...

Clica, sis plau: Cómo se fomentó el islamismo en detrimento de organizaciones árabes laicas (vídeo) i, també, Por qué el "Estat Islàmic" odia a Francia (Álex Vicente).

CÓMO SE FOMENTÓ EL ISLAMISMO EXTREMISTA EN DETRIMENTO DE ORGANIZACIONES ÁRABES LAICAS