El trinquet a favor de l'educació

                                                                                               Entrada anterior: "He tingut un malson"

Joc de pilota al carrer 
(Josep Bru i Albinyana, 1883)

El diumenge, dia 6 d'abril, es va celebrar al trinquet d'Oliva un Gran Festival de Pilota Valenciana en homenatge a Pepe Vila, amb dues partides a càrrec de jugadors famosos al País Valencià. Els organitzadors de les competicions varen decidir que els beneficis anaren a parar a l'associació sense ànim de lucre, AFEI (Associació a favor de l'educació Igualitària). A mi em va tocar, per encàrrec dels associats i associades, dir unes paraules. Tot seguit les reproduïsc corregides i augmentades.

La pilota valenciana, esport tradicional i propi de la nostra cultura, ha sigut i és un instrument valuós digne de formar part de qualsevol pla educatiu dels nostres infants i de la nostra joventut. 

L'hàbit de percebre la velocitat i direcció de la pilota quan ve per terra, quan ve per l'aire o quan bota; la força muscular, la proporció d'aquesta, adaptada a la intenció de la jugada, la rapidesa de reflexos i el saber-poder llançar-la a un determinat punt de la pista, la sana rivalidad que posa el mèrit i el gust en el fet de jugar i de participar, és un aprenentatge, juntament amb altres, que també serveix per enfrontar-se a la vida. 

Una educació integral hauria de perseguir la capacitat autonòmica de la persona, una autonomia i una independència solidàries. El borrego del ramat i l'abella de l'eixam no són solidàries; el borrego segueix el ramat, l'abella, l'eixam; tots, de manera instintiva no racional, sense saber per què ni per a què. La persona necessita ser educada en l'hàbit de solidaritat intel·ligent i lliure. Per això necessita ser ama de sí, del seu cos, dels seus reflexos, de la seua força, de la seua salut. Ama de la seua intel·ligència, de la seua llibertat, del seu saber. En una educació integral encaixa molt bé la pràctica del nostre esport, la pilota valenciana. Autonomia i solidaritat; la connexió perfecta amb els altres, l'equip i els contrincants. 

Per això, una associació sense ànim de lucre, com AFEI, una associació que fomenta l'educació igualitària d'infants i de joves dels dos sexes, també contempla l'esport dins dels seus objectius, especialment l'esport tradicional del joc de pilota valenciana. 

Aquesta associació, AFEI, ha nascut per tal de remeiar, en l'àmbit educatiu, la creixent pobresa que va desplegant-se per la societat. Nens i nenes que no poden satisfer l'import del menjador, nens i nenes que no poden comprar els llibres de text, joventut que no pot accedir als estudis superiors a que aspiren i pels quals estan dotats, etc. Tots sabem que el govern no ha pogut, no ha sabut, no ha volgut, o s'ha oblidat de satisfer algunes d'aquestes necessitats. 

Si bé és veritat que l'associació assumeix una obligació que li correspon a l'Estat i, doncs, sembla exonerar-lo, tot convertint un deure estatal en almoina privada, també és veritat que tots tenim la responsabilitat de tots, de la mateixa manera que qualsevol partícula de la galàxia depèn de totes les altres. Allò que sembla a primera vista una suplència de l'obligació estatal i, per tant, una privatització de les obligacions públiques, és realment una acció humanitària, una acció política en pro de la justícia i del futur del país. Car una societat inculta és una matèria fàcilment modelable per manipuladors de tota classe. Qui no és l'amo de sí, qui no sap reclamar el respecte a la seua dignitat, prompte esdevé esclau d'altres... El borrego i l'ovella ens proporcionen carn, llet i formatge, l'abella ens serveix la mel. Però no reclamen el respecte a la seua dignitat, ni lluiten per ella car no senten la necessitat de reclamar-la perquè aquells que els la neguen no pertanyen al ramat (com els que ens la neguen a nosaltres) ni tampoc saben què és la dignitat. 

Quan no donen ni carn ni llet ni formatge ni mel, els passa, gairebé, com a les formigues, que no ens serveixen per a res. A aquestes, quan, damunt, ens molesten, les donem verí, per tal d'exterminar-les...