Fumar

“Fumar es un placer, genial, sensual...”. Diuen alguns que els bars, cafeteries i restaurants vetats als fumadors perden clientela i estan en risc de tancar. La raó que donen, suposant que siga veritat (jo no ho sé), és que els fumadors són més “guais” i divertits que els no fumadors. Aquests serien tristos i avorrits. La mateixa cosa es podria dir dels bevedors i els abstemis. Un “botellón” amb aigua mineral segurament és més trist i avorrit que un amb alcohol. Podríem enumerar breument altres costums contaminants. Una població, la contaminació de la qual se’n surt per les orelles (cotxes, fàbriques, espais verds o platges ocupades per urbanitzacions) és més atractiva (“guai”?), per diverses raons (treball, negocis, diversions…) que una endarrerida, però incontaminada (aquest tipus de poblacions, o pobles, es buiden, encara que hi ha excepcions, mentre que aquelles s’omplin). En les pel·lícules, els gàngsters o els detectives bevedors i poc respectuosos amb la llei són més “guais” que les persones honrades seguidores de la legalitat. En les escoles i els instituts, els alumnes malfeiners, indisciplinats i amics de la gresca són més “guais” que els responsables i estudiosos. Si a això afegim els consumidors de qualsevol tipus de droga, el quadre començaria a completar-se. Sempre que, és clar, els fumadors, els consumidors de la droga o els ciutadans de pobles o països contaminats no hagen experimentat encara els efectes nocius previstos. Perquè els malalts no són gaire “guais”.

Tornem al tema del títol. Quan fumem o conduïm un cotxe, emetem gasos contaminants que inevitablement respiren les persones que ens envolten. Aquests comportaments equivalen a actes repressius contra terceres persones, o, fins i tot, la societat sencera. Hi ha persones que resten importància a aquests actes repressius i altres, més sensibles, els consideren atacs a la llibertat i a la salut. Ara bé, el fenomen citat abans, que els locals de no fumadors es buiden perquè els no fumadors acudeixen als dels fumadors per més “guais”, ens podria suggerir que moltes de les persones sensibles que acabem de citar accepten gustoses la contaminació. Aquest fenomen ens podria ajudar a entendre’n altres més cridaners, si de cas fos veritat. Per exemple, el canvi climàtic: no el volem, però estem fent-lo. Les comoditats i plaers d’atemptar contra la salud i el futur de la vida al planeta són més “guais” que les incomoditats de defendre-la. Així som els homes i les dones: “Video meliora proboque, deteriora sequor”: Veig les coses millors i les aprove; no obstant, seguesc les pitjors. (Paraules que Ovidi posa en boca de Medea, enamorada i seguidora de Jasón, contra la voluntat de son pare i els interessos del seu regne, en Metamorfosis, VII, 20. La passió per Jasón li causarà enormes desgràcies, a ella, a la família i al regne). Aquesta actitud i aquest comportament, com vegem, són més vells que l’arna. El principi de la destrucció seductora sembla que està en el cor de la vida, òrgan de l’amor, i fins ara ha sigut casi tan fort com ella. Però ni la vida ha estat encara aniquilada ni la destrucció destruïda. Quan durarà aquesta incertesa? De nosaltres depèn.

De moment, allò que és immediat, com els negocis, les comoditats i els plaers, primen sobre la vida mediata (mediata fins i tot a curt termini). De tota manera, no us atabaleu: s’extingiran bona cosa d’espècies, entre les quals, la nostra; en sorgiran, però, d’altres, adaptades a les noves condicions climàtiques, com sempre ha passat. Déu és provident.

Hala! Bones festes! I a disfrutar dels productes contaminants, que aquesta vida són quatre dies!