Berlusconi

Potser no ens hem adonat encara que Berlusconi està destapant, sense saber-ho, la caixa de Pandora de la política i la justícia en allò que aquestes tenen de subterrani. Segons ell, un tribunal polititzat d’esquerres no oferiria garanties. I un de dretes? Un de dretes a cop segur que no estava polititzat. Influir en els jutges del Tribunal Constitucional, no per a que sentencien segons les lleis, sinó segons el desig d’ell, president del govern i gran empresari privat, seria bo i just. No influir en els magistrats, és a dir, deixar que cadascú vote al seu aire (no tòrcer-los la voluntat per mitjans que em repugna imaginar), com diu que ha passat en el Tribunal Constitucional italià, seria, en canvi, injust i perniciós; en aquest cas: fer política d’esquerres contra ell. La justícia hauria d’estar allunyada d’aquesta política per a ser justícia.

Pensem ara en el Tribunal Constitucional espanyol. Els seus membres han estat elegits pels polítics en raó de les seues afinitats. Per tant són membres polítics, elegits pels polítics que han estat elegits pel poble. Són polítics indirectament elegits, de segon, tercer o quart nivell, però polítics. Què voldrà dir això, segons la teoria de Berlusconi? Que, si són d’esquerres, la seua sentència seria injusta. I si són de dretes? Si són de dretes, sembla que no. En tot cas, no serà més encertat pensar que el fet de ser polítics, de dretes o d’esquerres, els invalida com jutges justos, perquè la política és parcial per definició: està feta per partits? Més encara, habitualment els interessos dels partits resulten beneficiats o perjudicats per les sentències, de tal manera que, a l’hora d’elegir magistrats, aquests partits no arriben mai a consensuar-ne l’elecció, encara que siga la d’un o la de dos. Arribarem, doncs, a la conclusió que l’únic jutge just seria Franco, ja que presumia de no ser polític? Això equivaldria a pensar que és apolític tot aquell que es declara com a tal, quan, en realitat, és una forma de fer política, encoberta i més perillosa per a la societat.

Siga el que siga, els jutges, sobre tot els del Consell General del Poder Judicial i els del Tribunal Constitucional, són polítics, perquè tenen un origen polític, com els polítics polítics (i, per ara, no rasquem més). En conseqüència no apliquen les lleis imparcialment, sinó interpretades per les seues ideologies. Amb tota l’honestedat que vostès vulguen, però interpretades. Per això els polítics dels partits s’esforcen tant per designar magistrats d’aquests organismes persones afins a la seua ideologia.

Eixa és la raó per la qual sembla que els catalans estan inquiets davant la propera sentència sobre l’Estatut, ja que no veuen en el Tribunal prou magistrats d’ideologia catalana, i massa d’ideologia espanyola.