L'Enterrador

         

El líder del PP en Cataluña assegura en Twitter a Garçón (el dirigent d'IU) que passará a la història política d'Espanya com 'el enterrador", per confluir amb Podemos en les eleccions de juny. I Garzón li precisa: "enterrador del PP".

Per altra banda, El Mundo titula en portada: "IU se rinde a Podemos sin condiciones concretas" ... "El partido de Garzón acepta la coalición con Iglesias"... "En la consulta sólo participó el 28% de sus afiilados". El Mundo practica (potser sense pensar-ho) aquell aforisme valencià que diu: "A qui li pique que es rasque". Al diari El Mundo li pica la coalició de Garzón amb Iglésias i aquest diari es rasca. Correcte. Ara ja sabem (si no ho sabíem) per on va aquest diari.


------------------------------- ---------------------------------

També vaig llegir a la premsa:

"Interrompen un mítin d'ERC a nou barris amb crits de "feixistes!" i "viva Espanya!"

"Un dels espontanis carregava una pancarta amb una estelada dibuixada que en comptes d'una estrella portava una esvàstica".

Quan un feixista acusà de feixista a una altra persona, pense que s'insultà a sí mateix. I quan algú o alguns cridaven: "¡Viva España!" pense que volien (o volen) acabar amb la lliure voluntat d'allò que és ara una part d'ella, la qual el que precisament vol, sembla, és "viure independent de l'altra part. Volen la llibertat de ser ells mateixos i elles mateixes, alliberar-se dels repressors". És tan reprobable voler ser lliure: lliurement fidel a sí mateix?

                           

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació a lectores i lectors: Cada vegada trobe més entrebancs a l'hora de publicar aquest blog. No us extranyeu si prompte renuncie. 

Discordàncies

                           

                   
                    Pablo Neruda

 Cuántas veces, amor, te amé sin verte y tal vez sin                 recuerdo,

Sin reconocer tu mirada, sin mirarte, centaura,

En regiones contrarias, en un mediodía quemante:

Eras sólo el aroma de los cereales que amo.

Tal vez te vi, te supuse al pasar levantando una copa

En Angola, a la luz de la luna de junio,

O eras tú la cintura de aquella guitarra

Que toqué en las tinieblas y sonó como el mar desmedido.

Te amé sin que yo lo supiera, y busqué tu memoria.

En las casas vacias entré con linterna a robar tu retrato

Pero yo ya sabia cómo era…

                                      --------------------------------------------------

                                              Pedro Salinas:

                                              Posesión de tu nombre
                                     sola que tu permites, 
                                     felicidad, alma sin cuerpo. 
                                     Dentro de mi te llevo
                                     porque digo tu nombre, 
                                     felicidad, dentro del pecho.
                                     Ven. Y tu llegas quedo.
                                     Vete. Y rápida huyes.
                                     Tu presencia y tu ausencia
                                     sombras son una de otra
                                     sombras me dan y quitan. 
                                     (¡Y mis brazos abiertos!)
                                     Pero tu cuerpo nunca, 
                                     pero tus labios nunca, 
                                     felicidad, alma sin cuerpo, sombra pura.