Indecente, "miserable", "ruin" (digué P. Sanchez a Rajoy)...

Entrada anterior: Proletaris i jubilats, uniu-vos i voteu!

He llegit, no recorde on: "[P. Sánchez] citó los sobresueldos, Bárcenas, Rato, Bankia, Granados, la Gürtel, la Púnica y su amnistía fiscal. 'Hasta ahí hemos llegado', respondió [Rajoy], con ese tono caciquil, con ese tic autoritario que siempre le sale cuando alguien le retrata como lo que es: un político indecente. Un presidente que tenía que haber dimitido un minuto después de conocerse los sobresueldos que cobró de Luis Bárcenas y los SMS de apoyo que le dedicó..."

Està clar que la veritat ofèn, que la mentida honra. Vivim en un món en el qual no es poden dir certes veritats: les que revelen la corrupció de les persones que aparentment són honrades. Vivim en un femer de corrupció que emet una pudor fètida, de la qual no es pot parlar, perquè ofenem als responsables. Voldran que quan olorem un femer manifestem satisfacció i plaer com si aspirarem sublimes quinta essències aromàtiques?

"Cal dir-ho amb educació", comenten alguns. Perdoneu-me si pense que la mala educació, la fotuda mala educació, està en el comportament corrupte, en el fet d'enganyar-nos, de robar-nos, de torturar-nos amb les retallades, amb els jornals baixos, amb les pensions amenaçades, amb les mentides, amb el co-pagament sanitari, amb les privatitzacions, etc. etc. etc. Quina és l'educació que ha rebut, o ha assimilat? Quina educació manifesta aquest corrupte, quan ens roba i ens tortura?

...Decència, segons la RAE, és: “Dignidad en los actos y en las palabras, conforme al estado o calidad de las personas”. Un president que li desitja resistència ("Luis, sé fuerte") al seu tresorer quan li troben un botí en Suïssa, no es decent: ni en Espanya ni en qualsevol altre lloc...(o en Espanya sí?). Hauríem de dir, per educació, que és honorable? És educació la mentida i grolleria la veritat ? Com hauríem de qualificar els tractats d'ética, o els Evangelis, tant citats pels votants del PP,....?

En un altre lloc, Eldiario.es, llegesc un article d'Ignacio Escolar: "...Se fue creciendo [Pedro Sánchez] en la parte económica, acorraló a Rajoy por sus mentiras sobre el rescate a la banca o sobre los recortes y consiguió sacarlo de sus casillas cuando llegó a la herida que sangra, a la corrupción. Bárcenas, Rato, Granados, Púnica…". 

"Y al final [Rajoy] pidió al candidato socialista que fuese a un juzgado, en una de las clásicas manipulaciones de la derecha: confundir lo ilegal con lo indecente, como si para estar en política bastase con no ser un delincuente habitual."

Un altre (Isaac Rosa, en Diario.es) diu: "Pocas cosas más violentas que dos náufragos peleando por no ahogarse. Sánchez, agresivo, le metió la cabeza a Rajoy bajo el agua. Y bajo el fango... [expressió simbòlica? Perquè capbussat en el fang moral ja era des de fa temps]".

Vicens Navarro: "...la derecha, e incluso la ultraderecha, se presentan como centro, y la izquierda [es presentada] como extremista y radical..." 

Palinuro: ... [la frase] "el presidente debe ser una persona decente y usted no lo es" hará historia, traerá cola y es muy posible que signifique un vuelco a favor de la campaña de los socialistas. Hasta de los resultados electorales. Incluso los peperos más acérrimos deben ser reticentes a votar por alguien a quien millones de españoles consideran "indecente" porque lo es, porque los sobresueldos, los trajes y viajes a cuenta de la Gürtel, los SMS a Bárcenas, los tratos con Rato, la obstrucción de la justicia, las mentiras sistemáticas lo han convertido en tal. Y porque, además, ya lo tiene interiorizado. No hay más que verlo ahora: es un zombi, camina como un autómata, está ausente. ¿Cómo no, si ya sabe todo el mundo que es el peor presidente, el más corrupto, de la historia de la democracia?..."

"...El lunes [continua Palinuro] salió todo: la indecencia, los sobresueldos, los viajes gurtelianos, Bankia, Rato, Bárcenas. Ayer publicaba Sánchez Cuenca un artículo en Público, El balance de la legislatura (II): la anomalía democrática del PP, en donde se concluía que el gobierno del presidente de los sobresueldos 'es un fracaso de nuestro sistema político y una descomunal anomalía democrática'. Desde luego. Hasta ahora la pregunta universal era: ¿cómo hemos podido llegar hasta aquí, a estar gobernados por una persona indecente al mando de un partido de presuntos malhechores que es casi una mafia? Y no había respuesta..."

Mireu-lo com defensa la seua dignitat

Podríem omplir fulls i fulls de comentaris al debat. Però crec que la selecció anterior és suficient..., per ara.

                                           ------      --------      --------

Pel que fa a la Marca Espanya. Quina preferiu?

Aquesta?

O aquesta?

Proletaris i jubilats, uniu-vos i voteu!

Entrada anterior: Qui són els responsables de les injustícies socials?






Aquesta és l'ocasió: 

Proletaris i jubilats de tot el món, uniu-vos!

Proletarier und Pensionierten aller Länder, vereinigt euch!

Voteu, altra volta al PP i, també, a Ciudadanos! Tornem, per fi, al 36, la vostra arrel! Es la vostra foguera per immolar-vos davant l'altar del neoliberalisme, el deliciós sacrifici on morirem tots retorçuts de plaer!

Cantem la vella i nova cançó. 

La nostàlgia  ens tortura. 

És el vici

contra la cordura

És la felicitat del martiri

el plaer de la tortura...

la mort del masoca,

la bellesa del vençut!

És la nostàlgia de Franco

l'explotació del pobre...

l'hecatombe final

Així doncs,

Tots a una veu

canteu: 

"[Clica]: Mi rival es mi propio corazón, por traicionero..."

Rival de mi cariño, el viento que te besa,
rival de mi tristeza, mi propia soledad.
No quiero que te vayas, me duele que te alejes,
no quiero que me dejes, que ya no vuelvas màs".

"...Mi rival es mi propio corazòn por traicionero,
yo no se como puedo aborrecerte, si tanto te quiero,
no explico por qué me atormenta el rencor,
yo no se como puedo vivir sin tu amor... 
                   Pepeeero...!

Mi Peeee... Mi Peeee...P!!!
--------------              --------------              --------------              --------------

    Ara, una cita genial sobre l'altre tema del país.

"¿Por qué la gente no se manifiesta en Cáceres cuando les dicen que les van a quitar una parte de su país?" (Fernando Savater, "respecto al desafio catalán", El País 2/12/15). 

És clar, no?: Catalunya forma part del territori de Càceres. Doncs Càceres és propietària de Catalunya. Si els catalans volen la independència, que se'n vagen fora i deixen Càceres intacta. Oi que sí? O no?...

Catalunya para los cacereños!.

Qui ho havia de dir? Savater és un geni!

------------------

                                   Encara una altra cita.

[Cliqueu] http://blogs.publico.es/aquí-no-se-fia/2015/12/11/3961/

"...Si hurgamos en los datos que proporciona el Instituto Nacional de Estadística (INE), resulta que el PIB [Producte Interior Brut] se encuentra hoy en términos anuales por debajo del existente en diciembre de 2011. Y eso a pesar de los aumentos registrados desde el año pasado, que han llevado al Gobierno a decir que España es el país que más crece de la Unión Europea. En cuanto al empleo, baste señalar que, según la Seguridad Social, en noviembre había 25.000 cotizantes menos que al término de la legislatura anterior. La deuda pública, en fin, ha crecido más de un 40% desde que se sienta en la Moncloa un hombre que predica sin rubor que no se debe gastar lo que no se tiene".

Votem, doncs, al PP i Ciudadanos. En ells trobarem, si més no, el plaer del dolor i la felicitat del fracàs.

Qui són els responsables de les injustícies socials?

Les enquestes del CIS (manipulades "porsupuesto" ) ens fan pensar que la justícia social és un concepte passat de moda. El poble elector pensa (això pareix) que viurà bé si no hi ha justícia social. Aquesta és la conseqüència que es pot traure examinant els darrers resultats de les enquestes. Els partits que busquen el bé de les classes populars són perillosos. Són, en canvi dignes de confiança i admiració els partits "amiguitos de los ricos", com són PP i Ciudadanos.

Aquestes dades suggereixen (¿?) que en la ment de les classes populars la riquesa és un valor ètic i social. Per això votarien a favor dels partits dels rics. Són pobres, però tenen mentalitat de rics. La ideologia en què es mouen és la dels rics. 

Tot passa com si es consideraren a sí mateixos un perill per al progrés. Com si cregueren que la societat només pot continuar pròspera sotmetent-los. Els treballadors, els aturats, els mal pagats, els econòmicament febles, són la salvació de la societat, si continuen sotmesos, a mitges maltractats i a mitges explotats. Per això voten als explotadors: el PP i C's, que són la garantia d'una societat injusta, però amb una classe superior pròspera i falaguera. La pobresa dels treballadors és el fem que fertilitza la riquesa dels rics, que "són" la societat. 

La major part dels que manifesten la seua intenció de vot són treballadors i treballadores explotats, però tenen la mentalitat d'explotadors. Viuen en una realitat real, però se senten ideològicament en una ficció imaginativa. Per això voten als seus (que són, per desgràcia, els seus enemics reals).

Tenim alguns exemples en el passat recent, quan, desprès d'un PP valencià, que havia balafiat de diverses maneres els bens de tots els valencians, que havia provocat un accident de metro amb un centenar de víctimes entre morts i ferits i s'havia merdosament corromput en multitud d'aspectes econòmics, a la següent legislatura va ser elegit i premiat altra vegada per majoria absoluta. 

Aquell poble valencià, com el poble espanyol que manifesta la seua intenció de vot en el CIS (manipulat?), vivia i viu en un món irreal, fabricat per la ideologia neoliberal, ideologia que impregna la premsa, que impregna la televisió i és l'aliment diari amb el qual ens alimentem els pobres desgraciats d'aquest món d'esclaus, esclaus devotament auto-sacrificats al servei dels seus amos, amb una dedicació tal, que si visquérem en un altre món, consideraríem contra natura.

Fem la pau i no la guerra

                                                                  Entrada anterior: Els atemptats islàmics a París

Què fem amb l'Estat gihadista, conegut com DAES, ISIS o Estat Islàmic? El deixem al seu aire? O ens col·liguen amb altres (EU, EUA, etc) i li fem la guerra? França ja ha atacat i ens demana ajuda.

Jo, què voleu que us diga? A mi no m'agrada la guerra. Entre d'altres raons, perquè tinc por a la mort, al sofriment, a les ferides, a la invalidesa, a la fam... meues, dels familiars, de les amistats i de la gent. No m'agrada matar, ni ferir, ni perjudicar a altres persones en els seus cossos, en les seues ments, en les seues famílies o  en la seua economia. En les guerres cauen mortes o ferides moltes persones innocents, ja siguin nens, nenes o persones majors.

Ja sé que estem sotmesos a possibles atemptats terroristes, l'execució dels quals no sabem ni el dia ni l'hora. Vivim assetjats per tot tipus de mals. I si, damunt, entrem en guerra, el setge pot arribar a convertir-se en la nostra derrota total 

En guerra o en pau ens assetgen les malalties, un assetjament multiplicat per la creixent contaminació global i el canvi climàtic, el qual pot tenir el poder destructiu total de més de mil guerres. Ens assetgen les crisis econòmiques, en assetja l'explotació del gran capital...

Avui ens és necessari lluitar aferrissadament, en pau i sense violència, de forma democràtica i lliure, contra l'explotació, contra el robatori, contra el pillatge, contra el saqueig, contra el frau... a què ens ha sotmès la violència econòmica. Es tracta, per exemple, de la violència d'aquells que augmenten fabulosament les seues riqueses empobrint les classes populars. Ens és necessari lluitar contra la violència dels complexos militars que s'enriquixen amb negocis armamentístics i amb la guerra, o la por a ella (emparats amb la vella consigna: "si vis pacem, para bellum"), lluitar contra la violència de l'elit econòmica que s'ocupa de fotre'ns la vida. Ens és necessari lluitar contra la violència d'aquells i aquelles que volen desviar la llibertat d'expressió cap un altre enemic; que aquesta llibertat d'expressió, esdevinga racista i recaiga contra l'Islam, no contra ells, els culpables de la nostra situació econòmica; com si l'islam fos, ja, o dins d'un curt termini, el nostre opressor, el nostre explotador, el que diàriament ens sotmet a la pobresa a l'esclavitud i a la mort. A la mort arribarem, segur, si fem la guerra, perquè les guerres solen matar. Matarem i morirem matant. I aquells que sobreviuran, viuran com esclaus en el món neoliberal que ja tenim i contra el qual hauríem d'haver lluitat amb les armes de la intel·ligència i de la llibertat. 

No ho oblidem: aquesta insurgència guerrera d'un esperit indomable, significa riquesa per als nostres amos, explotació per a nosaltres i amenaça terrorista permanent. Contra aquesta energia guerrera, que "tira pilotes fora", caldria una veritable llibertat d'expressió: la denúncia de la violència i el terrorisme a què diàriament ens sotmeten els nostres amos capitalistes. Per què en lloc de fer la guerra contra l'Estat Islàmic no la fem contra l'escalfament global que ens amenaça amb la destrucció global?

Per altra banda, cal reconèixer que, amb els atemptats terroristes, l'Estat Islàmic demostra el seu interès en una resposta bèl·lica. Ens provoca. Per a nosaltres la guerra no serà beneficiosa. Per a ells, potser, sí. Nosaltres, en pau i en llibertat, som una amenaça per a ells, perquè esdevenim un exemple a imitar. Per això ens provoquen. En lloc de ser el refugi dels que fugen del seu infern, volen que nosaltres esdevinguem eixe infern, instigant-nos a matar indiscriminadament musulmans fanàtics i musulmans pacífics amb una guerra destructiva, que, al final, ens destruirà a nosaltres mateixos. 

Qui ens assegura que els nostres amos, capitalistes de mercats desregulats, lliures de tot control, no estan darrere d'aquest malson?

Rosa Maria Artal diu en el seu Bloc, "El periscopio":

"...Exigíamos, el 15M, con más del 80% de aceptación popular, “no ser mercancía en manos de políticos y banqueros”, y ahora, según las encuestas, les vamos a dar un cheque en blanco por 4 años. Para las sobras que hayan quedado. Se tragan recortes, mentiras, la más hedionda corrupción. Sabemos que hay mucho corrupto vocacional en España pero ni siquiera eso lo explicaría.

Cuesta también entender a un país que vivió un golpe de Estado, una guerra civil de 3 años, y 40 más de dictadura que siguió matando, con miles de muertos aún por las cunetas, con las heridas incurables de tal atrocidad, vivir semejante festín de franquismo en el aniversario de la muerte de su héroe. Con total permisividad. Y tanto o más -por lo que implica acerca de nuestro futuro- la ofensiva banalidad con la que el candidato sepia, Albert Rivera, y sus Ciudadanos equiparan a “rojos y azules” en busca de no sé qué tiempo nuevo...

...¿Qué nos ha pasado a todos?...

... “Os exprimiremos hasta la saciedad y luego os llenaremos con nuestra propia esencia”, escribía George Orwell en su libro ‘1984’...


Desprès de la primera guerra mundial (1914-18), desprès del cop d'Estat franquista i la guerra-croada subsegüent (1936-39), desprès de la segona guerra mundial (1939-45), desprès de la guerra del Golfo (1990-1991), desprès de la guerra d'Irak (2003-2011), etc., ara s'ens proposa una altra guerra contra l'Estat Islàmic en Síria. Serà possible que la guerra es convertisca en l'estat natural de la humanitat? De quina matèria estem fets els sers humans?

Mentrestant, però, l'explotació neoliberal, la corrupció político-capitalista, i la contaminació del globus terrestre continuen impertèrrites el seu camí devastador.